El Joan ha estat un sardanista tota la seva vida. Des de petit, amb 7 anys, ja ballava a les places la dansa que ell ha estimat més, la sardana. Molt conegut en el món sardanista local, ell i la seva muller, Pepita Gordi, han anat plegats durant molts anys de la mà, fent rotllana.
Es van conèixer a mitjans dels anys cinquanta a la Colla Mirant el Cel “i vam ballar durant molts anys”, recorda la Pepita. Abans, com molts nois i noies joves de la ciutat, n’havien anat a aprendre a Cal Carol. Recorda que d’aquell ambient de balladors en sorgien moltes parelles sentimentals.
Era una manera de fer societat, amistats i gaudir de la sardana. Després de la Colla Mirant el Cel, la Pepita i el Joan van crear la Colla Ressò, “era la colla de veterans”, en una època en què els veterans no tenien cabuda en els concursos i les competicions sardanistes. Per això també van crear la Colla Arraona, on els veterans balladors podien seguir fent-ho. Va marcar una època, recorda Manuel Muñoz, de la Colla Sabadell.
Un sardanista de pedra picada “dedicat al món sardanista amb cos i ànima”. El Joan era una bellíssima persona, amant de la seva terra i la seva cultura. Gaudia ballant i ho va fer fins al final. Quan ja no va poder ballar més, diu la Pepita, “es va dedicar a ensenyar-ne als altres”. Molts sabadellencs i sabadellenques el recordaran ensenyant a ballar al Mercat de Sant Joan. Li agradava anar a la seva platja de Sant Salvador, anar amb bicicleta, caminar i nedar: “Si calia, sortia amb la bicicleta a les sis del matí.
Era molt actiu, no parava mai”. Joan Duran ha tingut una cerimònia reduïda, però si més no, diu la Pepita, “l’hem acomiadat amb el Virolai”.
https://www.diaridesabadell.com/2020/04/10/telegram-diari-sabadell/