S’ha tancat el cercle.
L’hauria volgut una mica més ample.
Només amb l’amor i els afectes rebuts immerescudament de familiars i amics de l’ànima considero que he viscut.
Si la Carme va ser la teva roca, tu, Amaya, has estat el meu fonament.
A la terra, on ara vaig, no em podré endur records, que segurament haurien esdevingut meravellosos i divertits adobs.
En canvi, qualsevol dia, portat per l’airet, algun inqualificable fragment de memòria s’aturarà en el brot d’un ametller, en la cullera d’una tassa de cafè, damunt un llibre...
Durant un temps seré bocins de vida en boca d’altres portats atzarosament per aquests airets coneguts. Després, prou.
Com a condol se celebrarà un acte ciutadà, del qual s’informarà amb temps.
