Més d’una dotzena d’hores de vol i suma’n dues o tres més per passar l’aduana. A la terrassa de l’hotel, per fi, hi espera un irresistible mojito. “I el primer et porta a un altre i a un altre”, riu Jaume Millán, qui ha agafat l’anècdota amb el còctel tradicional per titular l’exposició fotogràfica que ofereix fins al 16 de juliol al Casal Pere Quart, al costat de la dels seus companys del col·lectiu Divergent.
Cotxes dels anys 50 de carrosseria llampant enmig de carrerons mal asfaltats amb edificis neocolonials. És una imatge que va fascinar Jaume Millán i per això marca 3 mojitos. Cuba, paisatge urbà. “Va ser un viatge familiar i hi anava a veure què captava, però és un tema que tenia clar que volia fotografiar”, explica Millán, atret pel contrast entre els colors vius dels xassís i les construccions deteriorades el va fascinar.
Millán té un estil propi molt marcat. “Soc un fotògraf que pinta”, explica. Les seves fotografies estan manipulades per evocar els traços dels quadres, de la pintura a l’oli. “El meu pare va ser un gran aficionat a la pintura, aquest era el seu estil. Crec que això m’hi va portar”, comenta.
Els relleus, els colors i els traços inunden les seves fotografies, algunes amb enquadraments molt singulars. “És una estètica naïf, pròxima a l’impressionisme”, afirma.
El món de la fotografia és ple de puristes que critiquen l’excés de manipulació de les imatges. En alguns grups, són més estrictes. Però no és el cas al col·lectiu Divergent, on coincideixen fotògrafs que capturen al natural i altres que, com Jaume Millán, manipulen les imatges amb programes d’edició com Photoshop o Ilustrator.
A l’exposició al Casal Pere Quart, Millán també hi exposa fotografies amb escenaris sabadellencs. Alguns, amb una perspectiva inèdita, com el Paddock amb el Montseny nevat de fons. També hi ha Gràcia, la Mola i la plaça d’Ovidi Montllor. Viure en un sisè té els seus avantatges. “Són visions poc conegudes”, conclou.
