Des d’Atendis acomiadem a la nostra presidenta honorífica Joaquima Júdez i Fageda amb una profunda emoció i amb l’orgull serè de saber que el seu llegat és viu. El seu traspàs ha generat, amb raó, una onada de reconeixement públic. Però per a nosaltres, la Quima, no és només una figura referent: és l’arrel, el motor i la consciència que han modelat tot el que és Atendis.
L’any 1963, un altre il·lustre sabadellenc, el Dr. Argemí, amb un grup de famílies encapçalades pel Sr. Jesus Farrés posaren en marxa el projecte d’entitat que som avui i al cap de poc temps, la Quima s’incorporà a l’equip aportant tot el seu coneixement, força i visió.
Parlar de la seva trajectòria és parlar d’una dona avançada al seu temps, que va saber unir com poques persones el rigor científic, la mirada social i una defensa ferma i valenta dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. Quan encara predominaven els models assistencials, invisibilitzadors i segregadors, ella ja assenyalava les mancances del sistema i treballava –amb determinació i amb coneixement– per construir alternatives reals.
Ella va entendre molt aviat que no n’hi havia prou amb atendre: calia transformar.
Transformar les mirades, les institucions, les escoles, els serveis i, sobretot, la manera com la societat entenia la discapacitat. Ho va fer impulsant projectes pioners com el Centre de Medicina Preventiva Escolar de Sabadell, el Centre d’Estimulació Precoç –avui CDIAP– i promovent la integració d’infants amb discapacitat intel·lectual a l’escola ordinària, quan aquesta idea semblava impensable.
Però potser una de les seves grans fortaleses va ser la capacitat d’aglutinar famílies, de donar-los veu, força i sentit de comunitat. Va saber escoltar-les, empoderar-les i convertir-les en agents actius del canvi. Atendis no s’entén sense la seva visió: una entitat compromesa, exigent, arrelada al territori i a la vegada oberta a la innovació constant.
La seva mirada no es va quedar ancorada en el passat. Fins als últims anys va empènyer la transformació cap a nous models d’atenció, més centrats en la persona, en la seva autonomia i en la vida en comunitat. Projectes com La Carena a Can Roqueta simbolitzen aquesta evolució: una aposta decidida per nous espais i maneres d’acompanyar, que posen la dignitat, els drets i la qualitat de vida al centre.
La Quima va col·laborar amb diverses entitats socials de la ciutat -avui membres de l’Associació Plataforma Vàlua- aportant sempre el millor d’ella per aconseguir l’excel·lència en la gestió i tractament de les persones usuàries.
Els nombrosos reconeixements que va rebre –des de la Medalla de la Ciutat de Sabadell fins a la Creu de Sant Jordi– són justos i merescuts. Però tenen un valor encara més gran perquè arriben en un àmbit històricament poc visibilitzat.
La Quima ha marxat, com tots marxarem, però ens deixa un camí traçat, una responsabilitat compartida i una inspiració que continua viva en cada servei, en cada família, en cada persona acompanyada.
Des d’Atendis, seguim treballant amb la mateixa exigència, valentia i humanitat.....
Fidels al seu: “entre tots ho hem fet tot”, el llegat de la Joaquima Júdez no és individual sinó compartit, i perdura en cada pas col·lectiu que fem cap a una societat més justa i inclusiva.
Gràcies, Joaquima, per tant.