Com cada estiu, torno a les terres dels meus avis paterns: Salamanca. No obstant això, aquest any hem decidit passar abans per Lleó i fer de turistes per la seva província. Quina meravella! Però avui no escriuré sobre les meves vacances, sinó sobre què pot copiar Sabadell d’aquesta ciutat.
Lleó té la meitat de població de Sabadell, però això no treu que hi hagi detalls que puguin ser copiats o, fins i tot, millorats per la nostra ciutat. Evidentment, fa calor. Una calor potser diferent, però fa calor. Allà no hi ha cartells de “refugis climàtics”, simplement tenen parcs i fonts. I em direu, doncs com a Sabadell! Vaig per parts.
En primer lloc, els parcs són parcs de veritat. Tenen gespa, terra i arbres que fan ombra. A Sabadell, en canvi, excepte el parc de Catalunya, tots són de ciment. Deu ser més barat de mantenir i la “pela és la pela”. Les zones infantils no són perilloses i hi poden estar jugant els nostres fills sense cap perill immediat que obligui a estar amb mil ulls oberts per si de cas trobem alguna instal·lació més dissenyada per Dalí que per tècnics de l’Ajuntament. Al mateix centre de Lleó pots trobar diversos parcs en què els nens juguen a la gespa, no al ciment. Els avis es troben asseguts en uns bancs sota uns arbres gegantins que fan ombra. Les famílies passegen sense ventiladors portàtils enganxats als cotxets de bebè. Potser que ens ho fem mirar a Sabadell.
I a Lleó les fonts funcionen. Quina cosa! A Sabadell, durant el mes de juliol i primers dies d’agost estaven revisant la qualitat de l’aigua a les fonts del Passeig. Desconec si ja hauran acabat... No obstant això, per què volem fonts si no funcionen quan realment han de funcionar? També és veritat que vam veure dos tipus de fonts a Lleó: les que són ornamentals i són molt maques i, d’altra banda, les que són com les del Passeig de Sabadell. No recordo cap font ornamental a Sabadell. Hem perdut el bon gust a l’hora de dissenyar la decoració dels nostres carrers. Però les que són com les del Passeig, és a dir, “xorrus” disparats cap amunt, no són igual a Sabadell que a Lleó. A la nostra ciutat, de vegades, sembla com una piscina municipal amb tovalloles a terra; en canvi, a Lleó, tothom sabia que allò no era per estar de “campo y playa”.
No es tracta de decidir quina ciutat és millor o pitjor, sinó de veure com podem fer millorar la nostra. Una vegada em van dir que no cal ser innovadors, sinó que, simplement, cal copiar i millorar el que copiem. Amb això aconseguim resultats més que positius i més si són per fer una ciutat més encaminada al benestar de les persones.
Quin model de ciutat volem? Quin tipus de parcs volem a Sabadell? Jo ho tinc molt clar i crec que seria més que positiu començar a mirar altres ciutats per veure què hem de copiar i millorar-ho. No cal inventar res.