El fet que el Govern desenterrés d’un calaix l’Estratègia Ferroviària de Catalunya, traient el projecte ferroviari, presentat fa 20 anys pel tripartit, per connectar les ciutats de la tercera corona metropolitana de Mataró a Vilanova passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca m’ha fet escriure aquest article, recordant que les deficiències en infraestructures redueixen la competitivitat, deterioren la productivitat i minven la qualitat de vida dels ciutadans.
Com s’ha dit en els anteriors articles quan es parla de mobilitat, les mercaderies queden en un tercer, per no dir en un quart lloc. Quan són la base de la competitivitat de les empreses. La línia orbital no està pensada per al trànsit de mercaderies.
També podem veure com en la línia orbital, es menystenen premisses sobre les quals es fonamenta la mobilitat: cost, llibertat i temps, sense oblidar la comoditat.
Avui veiem un degoteig d’ERO presentats per empreses multinacionals que, a poc a poc, van marxant de casa nostra, i els nostres polítics i líders sindicals es fan els sorpresos quan tenen estudis suficients que Catalunya i, de forma especial, la Regió Metropolitana estan col·lapsades, no sols pel que fa al trànsit viari, també el ferroviari, amb l’entrada del tercer carril, l’eix mediterrani ja naixerà col·lapsat.
Quan vaig copiar la frase “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats”, pensava més aviat en l’altre costat de l’Atlàntic, però veig que és perfectament aplicable a casa nostra.
Cinc premisses han pervertit els sistemes de govern espanyols:
1. Els diners públics no tenen fi, si no es tenen, s’emet deute.
2. Les coses públiques no són de ningú, no tenen propietari.
3. La gestió pública és més eficient que la privada, donat que el públic cerca el servei i el privat el benefici.
4. L’estatalisme ha anat agafant força en la política catalana, i s’ha oblidat que cap burocràcia pot substituir la intel·ligència de la ciutadania que empren, innova i assumeix riscos.
5. S’han confós les bones intencions amb la realitat i porten al calvari que estan sofrint els ciutadans i, de forma especial, la joventut a casa nostra.
Catalunya, l’any 1980, tingué l’oportunitat de bastir una nova forma de governar, mirant els models dels països anglosaxons; però es va optar per replicar el sistema espanyol fonamentat amb la malfiança a la ciutadania, el despotisme il·lustrat, i una visió estatalista del país. És molt més que un govern centralista: la idea comunista que l’Estat és més important que la persona ha impregnat la política de casa nostra. Així ens ha anat.
Les ineficiències del servei de Rodalies m’han fet pensar en una anècdota que vaig llegir a mitjan anys setanta: un sacerdot estava buscant en el llibre de rituals el ritual per beneir la darrera pedra d’un edifici, no el va trobar, no n’hi havia cap. La porto a col·lació per significar que les deficiències en els acabats i els manteniments són inherents a la nostra societat i, per tant, als polítics de casa nostra.
A la indústria amb la complexitat dels seus sistemes, no oblidem que la IA va néixer l’any 1957 per ajudar a gestionar els processos industrials, juntament amb la necessitat de produir a defecte zero, va prioritzar el manteniment davant de la inversió, i va donar lloc a la coneguda frase: “Sols es pot invertir en allò que es pot mantenir”.
Per contra, en l’obra pública, sempre s’ha prioritzat invertir en allò que es pot inaugurar, això no ha canviat al llarg dels anys, els que hem viscut a cavall de la dictadura i de la democràcia ho hem conegut bé.
Per això veiem com els serveis públics van caient en l’obsolescència, i les seves ineficiències es mostren més evidents en el seu dia a dia. Com sempre, els més perjudicats són els sectors més desafavorits de la societat.