Raül Grau, quan va presentar "L'estança" a L'Estruch (FOTO: LL. FRANCO)[/caption]
Ja va participar a la versió de 2004 però l’acròbata i actor sabadellenc Raül Grau torna a ser al muntatge emblema de Dagoll Dagom. A més de pirata, és el preparador físic de la companyia i el responsable de les acrobàcies, lluites i la part tècnica del vaixell.
El clàssic d’Àngel Guimerà Mar i Cel va esdevenir tot un referent del teatre català gràcies a Dagoll Dagom el 1988. Tot un emblema de la companyia amb el seu vaixell de pirates i el xoc de cultures entre moriscos i cristians, que va recuperar amb èxit el 2004 i ara, en ple 40è aniversari de la companyia, torna a presentar al Teatre Victòria mantenint l’essència però amb una posada al dia gràcies a projeccions i noves tecnologies.
«És el mateix musical, amb el mateix vaixell, però han canviat quasi tot el repartiment –repeteixen quatre, crec– i en comptes de teló pintat hi ha projeccions en 3D que dónen moltes varietats de cels i mars, un so ‘sorround’ envolvent... Podem dir que han convertit Mar i cel en un espectacle modern», resumeix Raül Grau.
Preparador físic
L’acròbata i actor sabadellenc, amb experiència a un munt de musicals i ara al front del petit teatre de titelles Arlequí al carrer del Sol de Sabadell, té un triple paper en aquesta tercera versió del gran títol de Dagoll Dagom sota la direcció de Joan Lluís Bozzo.
D’una banda, és el preparador físic de tota la companyia, «perquè estiguin en forma per aguantar unes funcions que demanen molta exigència física». També és el responsable de les coreografies d’acció, les lluites, els salts, aixecar persones....
A més, és un dels pirates junt amb dos acròbates més, igual que va fer el 2004. «També sóc el ‘cover’ del grumet, que és la Júlia Jové, que ve d’Els Miserables i ho fa super bé», afegeix.
Responsable tècnic
Per últim, és el responsable de tota la part tècnica del vaixell i de seguretat: es coneix cada corda, cada màstil i cada vela al detall perquè ho ha muntat i cada dia ho revisa tot. «El vaixell me l’he fet una mica meu», diu.
Dissabte passat aquest esperat Mar i Cel inflava les veles amb unes funcions prèvies que «de moment estan tenint una resposta del públic bastant bona», valora Grau.
La data de l’estrena oficial és aquest dijous al vespre, i no hi ha data de comiat. «Esperem que duri molt!», invoca aquest acròbata amb experiència amb els directors del Cirque de Soleil i a musicals com La Bella y la Bestia.
El repartiment està molt rejovenit, tot i que encara es pot trobar Pep Cruz, del muntatge original, com a Joanot. Roger Berruezo i Ana Sanmartín –d’origen gallec, però ha treballat el seu accent català de forma impecable– són la parella protagonista, Saïd i Blanca.
Hassen, que el 2004 havia cantat el baríton sabadellenc Xavi Ribera-Vall (el 1989 va fer de Fernán), recau en Xavi Lite.
El musical evoca la pirateria de la mediterrània del segle XVII i l’expulsió del regne d’Espanya de 300.000 moriscos decretada per Felip II l’any 1609. El 2004 la direcció feia un acostament del xoc cultural a l’11-S i ara s’opta per enfocar més cap a Palestina, apunta Raül Grau. I no tot és cantat: ara s’ha afegit algun text de l’original de Guimerà.
