Portugal i Catalunya

El 1580, en extinguir-se la dinastia monàrquica portuguesa, Felipe II fou reconegut com a rei de Portugal. Aleshores, aquell rei castellà concedí proporcioals privilegis a Portugal. Aquestes prebendes ja no foren respectades per Feli p IV ni pel seu primer ministre conde-duque de Olivares. En lloc d’atendre les demandes dels portuguesos, Olivares intentà convertir l’antic reialme lusità en província castellana i, en aquest sentit, convocà un seguit d’autoritats d’enllà antigues fronteres. I, a fe de Déu, que empresonà els qui s’oposaren al seu projecte. Aprofitant-se que en aquellls mateixos dies (any 1640) el gran gruix de les tropes reials eren a Catalunya, bombardejant i guerrejant contra els catalans, els portuguesos van desarmar el destacament militar castellà i es van autodeclarar independents sota el crit de ‘Libertade’. Així va ser com Castilla ( l’embrió de la futura España) va perdre Portugal per culpa d’un primer ministre intolerant i superb que s’havia proposat fer de Castilla l’opressora dels altres pobles del futur Estat que, temps enllà, s’intitularia Una, Grande y Libre. Suplantant i actualitzant noms, el lector podrà, sens dubte, intuir qualque remembrança.