L'FP mai més serà el pla B: les empreses fan cua pels alumnes de l'institut Castellarnau

Un taller de cotxes, un de motos, una farmàcia, una consulta d’imatge per al diagnòstic... L’institut Castellarnau és com un barri en miniatura; amb 1.600 estudiants a punt de capbussar-se en el món laboral. L’únic centre integral dedicat a la formació professional de Sabadell, i un dels dos que hi ha a tota la comarca. Un punt amb un vincle molt estret amb el món empresarial. “Aquí, com a mínim, tots els alumnes fan 383 hores de pràctiques; i els que fan formació dual poden arribar a fer-ne fins a mil”, explica Gina Corts, la cap d’estudis.

L’FP fa temps que va deixar de ser vista com una alternativa per ‘aquells que no volen estudiar’. De fet, moltes empreses la prefereixen. Un estudi recent elaborat per les Cambres de Catalunya sosté que un 58% dels graduats aconsegueixen un contracte indefinit i que la inserció laboral se situa en el 54%. És una modalitat d’estudis que ha triplicat l’interès en els últims 15 anys.

“Molts surten amb feina directa, les pràctiques són una inversió que fa l’empresa perquè després ja tindrà un treballador format segons les seves necessitats concretes”, afegeix Corts. Precisament, el mateix estudi certifica que un de cada quatre firma contracte després de l’estada a l’empresa. 

Més flexibilitat i orientació

Els cicles formatius han guanyat atractiu també per la seva flexibilitat. Un estudiant pot començar per un programa de formació i inserció si no ha obtingut l’ESO, continuar amb un grau mitjà, accedir a un grau superior i, si ho vol, acabar a la universitat. “Tenim alumnes que no s’havien tret l’ESO i que ara estan estudiant una enginyeria”, explica la cap d’estudis. Igualment, posar-se directament a treballar es consolida també com una via molt llaminera per als joves, amb edats que ronden els 20 anys. S’arriben a cobrar sous de més de 1.500 euros en el cas del grau superior, com es desprèn del document del Consell de Cambres.

 

L’FP també dona als joves temps per madurar i descobrir què els interessa. Aquell complicat moment d’escollir ha canviat lleugerament des que es va impulsar la figura de l’orientador educatiu als instituts. “Sobre la via que triaran, els docents hem d’entendre que la cosa no va d’alumnes bons o alumnes dolents, sinó què volen ser de grans i com podem ajudar-los a arribar-hi”, afirma Corts, que forma part de l’equip d’orientació.

En el seu cas concret, el Castellarnau ofereix principalment formació sanitària i en matèria d’automoció, transport, seguretat i medi ambient. L’heterogeneïtat és una característica destacada del centre: “Tenim aules on conviuen alumnes de 16 anys amb adults de 50”. 

“Cal entendre la demanda”

“No hi ha soldadors, no hi ha fusters i falten perfils de fabricació mecànica”, exposa Maria José Gallardo, tècnica del programa FP Pime de la Cambra de Sabadell. Encara hi ha un desencaix entre el que ofereix la formació professional i el que demanen alguns sectors. Les formacions relacionades amb la salut, els sistemes microinformàtics, l’administració o el màrqueting s’alcen com algunes de les més populars. Sí que són sectors que volen demanda; tanmateix, n’hi ha altres, sobretot el dels oficis, que tenen dificultats per trobar joves qualificats i preparats per a exercir. 

“Nosaltres anem a les empreses i preguntem què necessiten. I a partir d’aquí, busquem quina resposta educativa es pot donar”, afegeix Maria José Gallardo, sobre el programa FP Pime de la Cambra. Neix per enfortir el vincle entre les empreses —especialment petites i mitjanes— i els centres de formació professional. 

Actualment, els graduats d’FP amb més inserció laboral nou mesos després de graduar-se són els que cursen estudis en indústries extractives i química, com es desprèn de l’Estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals.