Malviure amb ocupes conflictius: “És un calvari”

Les xifres no fan saltar les alarmes. L’ocupació d’habitatges de particulars és més l’excepció que la norma, però preocupa els veïns de Sabadell. No només temen perdre la seva llar, també haver de conviure amb ocupes conflictius. A Sabadell hi ha un total de 83.511 llars i uns 1.330 habitatges estan ocupats (1,6%), segons les darreres dades municipals del 2020. D’aquests, uns 40 són de titularitat pública i nou de cada deu, de grans tenidors o entitats financeres (dades del 2017). Les ocupacions de pisos ha crescut els darrers anys: l’any passat, 352 habitatges van ser sostrets a Sabadell i municipis propers, segons dades dels Mossos d’Esquadra.  La Dolors (nom fictici, per preservar l’anonimat de l’afectada) fa pràcticament una dècada que conviu amb ocupes en un pis de la zona sud de Sabadell i explica com és patir-ho cada dia: sis de cada deu pisos del seu bloc han estat sostrets il·legalment. “No paguen comunitat, fan destrosses, han cremat un pis sencer, venen drogues, ens amenacen...”, enumera la veïna, que explica les repercussions que ha tingut aquesta situació sobre la salut d’ella i els seus veïns. Després de denunciar-ho fa quatre anys (l’immoble és propietat d’una entitat financera), ara han començat els primers desallotjaments. “Fer fora un ocupa no és gens fàcil, ni tampoc és ràpid”, explica un altre veí, en Pep, amb raó de causa. Demanen que la justícia acceleri els tràmits per desnonar les persones conflictives, i que tingui en compte els veïns afectats: ells no són part legalment implicada i no tenen accés a l’evolució judicial del cas. [caption id="attachment_231952" align="aligncenter" width="700"] Un local que va estar ocupat a la carretera de Barcelona / VICTÒRIA ROVIRA[/caption] Moltes vegades, la policia actua a partir que salta una alarma en el pis afectat o perquè els veïns denuncien els fets a la policia, motiu pel qual, si s’avisa amb rapidesa, es pot evitar l’ocupació de manera més àgil que no pas si s’alerta quan ja fa dies que s’hi han instal·lat. Quan la situació s’allarga en el temps, és quan apareixen les complicacions.  L’ocupació de pisos particulars és un cas atípic, però a Sabadell s’han donat alguns casos. Un dels més mediàtics va ser la història d’un sabadellenc, Xavier Girbau, veí del barri de Gràcia que havia posat a la venda el seu domicili habitual per a traslladar-se a un altre pis de lloguer que li resultés més econòmic. En el transcurs de la mudança, una família de sis membres va ocupar-li el pis. Va haver de viure mesos a casa d’un familiar, va perdre el lloguer acordat i el comprador de pis. Fins que la justícia li va donar la raó i va obligar la família que ocupava l’immoble a desallotjar el pis, quatre mesos després. Va ser un cas relativament “ràpid”.

Dos tipus d’ocupacions

L’Ajuntament de Sabadell separa en dos les ocupacions: les que són conflictives a les que ho fan per necessitat. En una entrevista amb el Diari, l’alcaldessa, Marta Farrés, reclamava més contundència davant els casos d’ocupacions conflictives. No sol ser el cas dels que usurpen immobles d’entitats financeres buits. Segons dades del Pla Local de l’Habitatge del 2019, l’11% dels pisos estan buits: hi ha quasi 10.000 llars sense famílies. I són aquestes les opcions preferides pels ocupes. “Vam entrar a un edifici sencer perquè no teníem on viure”, explica la Rosa (nom fictici), que viu a un pis del carrer de Calassanç Duran. Es va construir un bloc de pisos i va quedar desert, sense comercialitzar. Va ser aleshores quan van entrar-hi. Perquè no els desallotgessin, van fer els pertinents pagaments a la comunitat i els serveis bàsics. “Ara estem negociant amb l’entitat financera, no ens neguem a pagar”, diu.