Els parts adopten una perspectiva més humana: "És fonamental el diàleg constant"

Donar a llum és un acte tan antic com susceptible d’evolucionar i adaptar-se a les noves reivindicacions socials. Amb aquest plantejament, la sensibilitat i l’empatia són valors que han guanyat importància en els darrers anys en el part, teixint un renovat model d’atenció que es consolida a casa nostra. Parir “com a casa”, amb la voluntat i el benestar de la dona al centre, esdevé una de les premisses bàsiques a l’hora d’abordar avui qualsevol naixement. A l’hospital Taulí hi ha més de 5 parts diaris de mitjana. L’any passat, en van ser al voltant de 2.000 en total. “Des de fa molts anys treballem per donar resposta a les necessitats de les dones i fer una atenció al part de la manera que ella desitja. Aquest paraigua és molt ampli, perquè depèn de les característiques de cada dona i embaràs, si hi ha factors de risc...”, apunta la doctora Yolanda Canet, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia. De la mà d’aquestes veus creixents, en els últims temps ha irromput amb força el model del part natural. Aquest tipus d’assistència consisteix en la mínima intervenció obstètrica, de forma que només s’actua quan és estrictament necessari, amb la finalitat de resoldre algun problema. L’any 2006, el Departament de Salut va introduir aquesta perspectiva menys intervencionista en els parts, seleccionant alguns hospitals per fer-hi una prova pilot. El Taulí va ser un dels primers centres a Catalunya i, actualment, totes les àrees de maternitat es troben sota aquesta mirada.

“És molt important que la dona conversi amb la llevadora o els professionals que li controlen l’embaràs durant tot el procés"

La doctora considera que, amb la voluntat de tenir millors resultats per les mares i els nadons, el procés del part es va medicalitzar, vist amb perspectiva, de forma inadequada. Des de fa més d’una dècada, s’està recuperant l’atenció al part natural, amb la prioritat de compartir amb la dona quin model d’atenció prefereix. “Hem de garantir la correcta atenció a les mares i les seves criatures, assegurant els bons resultats i aconseguint alhora la millor experiència per a les dones i els seus acompanyants durant el procés”, sosté. I afegeix: “no es tracta de tornar a quan les dones parien a casa, sense cap atenció, sinó d’avaluar en quins casos, que afortunadament són la majoria, podem atendre el part de forma no medicalitzada si la mare ho vol”, sintetitza sobre la filosofia d’aquest corrent. Amb tot, el part natural continua sent minoritari. Al voltant d’una de cada deu gestants opten per aquest mètode. Hi ha dones que no compleixen tots els requisits per fer-ho, i moltes de les que sí que podrien continuen preferint sistemes més convencionals. A més, en alguns dels processos previstos sense instrumentalització s’acaba requerint l’ús d’algun fàrmac perquè sorgeix algun contratemps o dolor. Per sobre de les tècniques emprades, Canet destaca la importància del diàleg, posant la lupa en el plantejament, més enllà de l’execució. “És molt important que la dona conversi amb la llevadora o els professionals que li controlen l’embaràs durant tot el procés per saber quines són les seves voluntats”. Els plans de naixement estableixen aquestes intencions, que posteriorment poden ajustar-se per les circumstàncies. “És fonamental el diàleg constant per compartir tots els escenaris i anar juntes, de la mà, per garantir els millors resultats i la millor experiència”, reitera.

Nous espais repensats

El Departament de Salut ha buscat fer un pas més des del 2017 incentivant els centres de naixement o cases de parts. Són unitats de baixa intervenció, liderades totalment per les llevadores, sense la participació dels obstetres, fent que la dona “tingui una experiència del part com si estigués a casa seva”. Aquests espais no semblen un hospital, ni un centre sanitari, sinó que simulen l’habitació d’una casa, amb un llit, banyera, cordes, pilotes i altres materials. Actualment, a Catalunya n’hi ha una en funcionament, a Can Ruti, després del tancament temporal de la casa de parts de Martorell fa uns mesos. En aquest sentit, el Taulí camina en els últims anys per integrar també aquesta perspectiva. Els centres de naixements han d’estar fora de la sala de parts, però prou a prop de la unitat convencional per si sorgeix qualsevol imprevist. Els criteris, remarca la doctora, són clars a l’hora de posar-se en mans d’una unitat de baixa intervenció o afrontar un part no medicalitzat. Són dones gestants amb embarassos de baix risc, que trenquen aigües després de la setmana 37, amb un inici de part sense induir, una posició del fetus concreta i en què la mare no ha tingut una cessària en un part anterior, a més d’altres aspectes que, en cas de considerar-se de risc, ho impossibilitarien.

Una mirada transversal del procés

La doctora Canet insisteix en el vessant humà del plantejament. “Es tracta de donar veu a totes les dones que volen ser ateses en el seu part, de la manera que desitgin i amb totes les garanties de seguretat”. I, alhora, rebutja l’ús de tècniques que no aportin valor o fàrmacs que no milloren els resultats. “No és una qüestió de medicalitzar o no. És molt més transversal. Una dona amb molt risc i que necessiti molts fàrmacs per garantir la seguretat pot tenir una experiència de part fantàstica si està sent atesa per professionals que li expliquen i permeten que sàpiga tot el que està passant. Una dona que s’acompanya, amb empatia i assertivitat”, assenyala com a claus. “No es tracta que tothom hagi de fer un part natural. Cada dona pot necessitar un tipus d’atenció diferent. Però cada dona ha de poder triar quin és el model d’atenció que prefereix. I compartir amb la seva llevadora o la metgessa què vol i saber fins on es pot arribar”. El model d’atenció, diu, s’ha d’enfocar a treballar juntes, en la mateixa direcció. “La mare vol el millor per a la seva criatura i per a ella, però les professionals també”, conclou com a síntesi.