Què pensen els joves sabadellencs de la democràcia?

Els joves sabadellencs no perden l’esperança amb la democràcia, però defensen que és hora de repensar els seus mecanismes. Segons un sondeig a peu de carrer que ha elaborat el Diari –amb una mostra de 25 joves de diversos barris de Sabadell–, els menors de 30 anys continuen defensant la democràcia, tot i que són partidaris de reformar el sistema per ampliar-la. Aquesta dada contrasta amb el resultat del baròmetre mundial d’Open Society Foundations,  un 42% dels menors de 36 anys a tot el món creuen que el millor règim polític és una dictadura militar. “Seria tornar als anys més foscos de la nostra societat”, coincideixen la majoria dels sabadellencs enquestats. El que més preocupa als de la generació Z i els millenials més joves és la seva seguretat econòmica. “Els polítics s’han de posar molt en sèrio per garantir una certa estabilitat, el nostre futur és molt incert”, apunta l’Aina Martínez i el Marc Bueno,  veïns del Centre de Sabadell. “El problema és la partitocràcia: el sistema democràtic no està controlat, es dona una il·lusió de poder amb el vot, però és fals”, afegeix el Kevin Jiménez. Apunta els interessos dels partits i els lobbies, entre d’altres.  Hi coincideix la María Grossi, des de Can Rull: “No hi ha mecanismes per controlar la mentida, i no hi ha cap mena de conseqüències per al partit o el polític”. És per això que persones com el Jaime Pérez, veí de Can Puiggener de 27 anys, mai no ha votat: “No veig el sentit d’incidir en la democràcia només un cop cada quatre anys. No em val la pena”, explica. De fet, nou de cada deu enquestats veuen insuficient la seva incidència en la política i consideren que calen ampliar mecanismes. “Seria ideal fer referèndums  i consultes sobre temes trascendents per fer-nos més partíceps. Estem en plena era digital, es podria explotar molt més aquesta via per saber què n’opinem”, exposa el Jorge Campos, veí de Can Puiggener. 

“Una desafecció generalitzada”

La síndica municipal de greuges en funcions, Eva Abellan, ha viscut en primera persona aquesta desafecció:  “La gent està molt decepcionada amb el sistema democràtic, desconnectada de l’administració pública i la política”, exposa.  Per què? Segons la síndica, la participació és “difícil” i la gent “es desencanta”. Abellan també apunta que el món associatiu ho té complicat: processos burocràtics, regulacions... A banda, recorda que “l’Estat no ho pot cobrir-ho tot, no hi ha recursos suficients i això genera desafecció”.  Tampoc les incerteses juguen a favor: el canvi climàtic, guerra per recursos energètics, aliments, intel·ligència artificial...