Punt i final.
El Toc al 2 va acomiadar-se
aquest dissabte amb una
multitudinària i familiar festa després de
tretze anys d'activitat. Desenes de persones van acudir a la celebració que va començar amb un espectacle infantil i va allargar-se fins a la matinada amb un DJ i begudes i menjar a preus populars.
"La veritat és que em va sorprendre el poder de convocatòria. Vam tenir un ambient molt familiar. Va ser un dia molt emotiu perquè alguns clients de sempre van venir i ens van explicar que ara no sabran què fer. Fins i tot algun es va posar a plorar. Al final, després de tant temps
El Toc al 2 era com la seva segona casa", explica l'
Elisabet Clapés.
Amb una carta reduïda i una barra amb begudes, l'acomiadament va ser un autèntic èxit. Alguns dels clients es van mostrar nostàlgics i tristos pel tancament. "Fa anys que venim i és una llàstima. Fa molt temps que són aquí i ja era un element imprescindible del barri", afirma el Joan que va anar a la festa amb la família.
Aquest diumenge, el local encara donarà servei fins al migdia, quan abaixarà la persiana de forma definitiva. "Diumenge encara treballem i dilluns serà el dia de buidar tot. Per sort, ens endinsem en el projecte de l'Intrèpid i mantenim tota la plantilla que era una de les prioritats", admet Clapés que creu que el canvi serà pràcticament una "prejubilació". "El meu marit ja es jubila del tot i jo treballaré vuit hores al dia. Comparat amb el que dedicàvem a El Toc al 2 serà pràcticament com si no treballés", explica entre rialles.
I és que l'establiment s'havia convertit en un lloc habitual de reunió entre els veïns del barri, entre altres coses per l'horari d'obertura i la proposta: obrir cada dia de primera hora fins a la nit. "És el recurs que sempre tens allà. No saps a on anar a esmorzar, dinar o sopar, doncs El Toc al 2. Ens sap molt greu que tanqui i volíem venir a gaudir una última vegada", apunta la Gisel·la, que va anar a la festa d'acomiadament amb dues amigues.
FOTOS: VICTOR CASTILLO
