De les classes de secundària a les llibreries amb la seva primera novel·la: "He utilitzat alguna guàrdia per escriure"

El cerdanyolenc Jaume Torres publica 'Julio y El Cubo'

Publicat el 12 d’abril de 2026 a les 10:29

Jaume Torres Barquín (Cerdanyola,1996) és llicenciat en Llengua i Literatura Espanyoles a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El seu treball de fi de grau, dedicat a la genealogia de l'autoficció, va obrir un nou camí per on desenvolupar la seva escriptura. Julio y El Cubo és la seva òpera prima, que indaga en els límits entre llibertat i arrelament, la persistència de la memòria i la culpa i les transformacions íntimes que sorgeixen en habitar un lloc aliè. "De petit ja veia que la literatura m'atrapava. Més en l'escriptura que en la lectura, que és un procés a conseqüència de voler escriure. Em recordo amb vuit anys ja escrivint coses". Cursar Filologia Hispànica va donar-li les eines per afrontar el repte que ara pren forma en la primera novel·la.

L'inici de l'obra es remunta al setembre del 2023. "Vaig passar un mes a l'atur perquè no em cridaven des del Departament d'Educació. Tenia molt temps lliure. No era la primera novel·la que començava, però sí la primera que he acabat. Pel camí, n'hi ha que moren a la pàgina cinc i altres a la quaranta". Passejant per un parc, li va venir al cap l'escena final de la novel·la, quan el protagonista agredeix un nen. "A partir d'aquí, desenvolupo tota la història i escric els primers capítols", fins que torna a treballar. Llavors, el ritme de producció es va frenar i ho va tornar a aparcar. Fins al capítol 15, el gener del 2024. "Allà em vaig trobar sense sortida. No sabia com continuar la novel·la. El document estava tancat a l'ordinador". Havia construït un relat que sense escapatòria per al personatge. Però un any després, va veure la llum arran d'una conversa amb un amic que havia llegit diversos fragments. "Anava al cotxe conduint i de sobte vaig veure que tenia sentit. Vaig tornar a casa i vaig començar a escriure". 

  • El cerdanyolenc Jaume Torres presenta la seva primera novel·la

Reposar el text i adaptar-se a l'evolució pròpia de la història ha estat clau. "Deixar-la respirar i revisar-la és molt important. Tornar-te a trobar amb el que has escrit". El text és un joc amb connexions entre el Jaume i el Julio. "Molta gent em diu que reconeix el protagonista en mi. Però és un cabró! Si és la imatge que teniu de mi, com és que esteu al meu costat!?", riu. Ell té clar que l'estrena literària és una declaració d'intencions, amb un segell molt personal. "Escriure la primera novel·la és mostrar la teva visió del món. És inevitable que hi aparegui". Ara, la història del Julio està tancada, però el Jaume ja està buscant una altra aventura, amb nous personatges. Mai se sap quan arribarà una bona idea.

Mentrestant, treballa com a docent a l'institut Arraona de Sabadell. "He de confessar que, de vegades, he utilitzat alguna guàrdia per escriure. A partir d'ara hauré de vigilar el meu portàtil", riu. Avui, observa l'estiu com un moment idoni per construir la següent narració. A casa, a la seva habitació, ha trobat un oasi d'inspiració on escriu bona part dels textos. "De vegades, m'he trobat a Barcelona, a un bar, prenent notes. Però m'estic acostumant a treballar a la meva biblioteca. És com el meu laboratori", reflexiona. A les seves estanteries, hi ha llibres ben diversos. Julio Cortázar -el seu primer amor literari i qui va despertar la devoció per les lletres-, Juan José Millás, Mercè Rodoreda en el seu vessant més cru o l'estil de narrador no fiable de Vladimir Nabokov a 'Lolita' han influït en el seu estil.

On es pot aconseguir el llibre?

La recerca de l'editorial ha estat l'última fase. "Moltes el primer que miren són el nombre de seguidors. He trobat influencers que pregunten a la seva comunitat de què volen que escriguin un llibre", una realitat del negoci que veu amb recel. La granadina Baker Street es va interessar en el manuscrit que ell els va enviar. Ara, la novel·la es pot trobar a pràcticament qualsevol llibreria de l'Estat i ja s'està imprimint la segona edició. El retorn és bo, amb algunes crítiques que li han servit per conèixer-se millor com a autor. "Una llibrera de Gijón em va dir que tenia una sintaxi molt enrevessada i que el llibre no era per a tothom. Crec que això és molt positiu. Si un llibre fos per a tothom, ens hauríem de plantejar si és un llibre", apunta.

Poder compartir amb els lectors les impressions ha estat molt enriquidor. "M'he trobat interpretacions que no són com la que jo volia transmetre, però són igual de vàlides", celebra. Julio y El Cubo narra la fugida d'un professor barceloní que, després d'un esdeveniment que fa trontollar la seva vida quotidiana, decideix marxar a un lloc apartat, anacrònic, que sembla funcionar un altre ritme. El Jaume promet, de moment, no marxar. Té una missió a les aules. I una altra a l'improvisat despatx on ja s'han escrit les primeres línies de la pròxima entrega.