Els matins, la bata blanca de l’hospital i els vespres, l’equipament de futbol americà. Patrícia Meixide combina una doble vida: la de fisioterapeuta al Parc Taulí i la d’esportista a les Barberà Rookies. Aparentment, tot molt diferent. Però... no tant. “Necessito l’esport perquè m’encanta, però també sé que em fa estar en un bon estat físic que també em beneficia molt en la meva feina”, apunta. Treballa a la planta de convalescència de l’Albada, sobretot amb pacients neurològics, i la força física l’ajuda en els moments quan la tècnica no ho és tot. I sobre l’interès pel futbol americà, ras i curt. “Pensava que no m’agradaria, vaig anar a un entrenament i em va apassionar”, explica. I d’això ja en fa quasi dues dècades. El que va començar amb la insistència d’una amiga per “anar a provar-ho” va acabar amb l’equipament de la selecció espanyola de futbol americà. Sí, sí. “Vam guanyar aquest maig l’europeu amb la selecció, però ara ja en tinc 39 i és moment de retirar-me”.
[caption id="attachment_317253" align="aligncenter" width="775"]
La Patrícia, amb l'equipació de la selecció espanyola / Cedida[/caption]
[caption id="attachment_317254" align="aligncenter" width="1000"]
Un instant, durant un partit de futbol americà de les Barberà Rookies / Cedida[/caption]
Continuarà vestint els colors de les Barberà Rookies. I el ritme no baixa pas. “Al camp –l’estadi de Can Llobet de Barberà del Vallès– entrenem dilluns, dimecres i divendres durant dues hores per millorar la tècnica; i després, a part, els dimarts i els dijous fem gimnàs per estar en bon estat físic”, comenta. Quan aquest periodista li pregunta si va a dormir molt cansada després de tot el dia, la Patrícia riu. “Rebentada!”. “Aquí a l’hospital m’obligo a beure aigua o a prendre algun suplement perquè realment a vegades al migdia ja estic fosa”, detalla. “I després, entrenem tan tard que estàs molt activat i et costa agafar la son”, afegeix. Això sí, l’endemà a les 6 del matí dempeus. “Ah, i m’he lesionat diverses vegades i jo mateix puc tractar-me”, recorda. Més retroalimentació entre les seves dues passions.
Pioneres del futbol americà femení
Aquí, és un esport minoritari. “A nivell femení només hi ha una lliga i és d’àmbit estatal”, detalla. Els desplaçaments són quasi sempre dins de Catalunya o a Madrid, on es concentra la major activitat. Fa més de 15 anys que el futbol americà forma part de l’ADN de la Patrícia. De fet, tant ella com el seu equip s’han convertit en pioneres d’aquesta modalitat esportiva a l’estat, quasi sense saber-ho.
