Després de superar les oposicions al juny, va arribar el moment d’escollir destinació. La sabadellenca Sandra Cabrera assegura que va endur-se una “gran sorpresa” quan va veure que l’havien assignat a una escola dins la seva tercera opció territorial. “La meva mobilitat en aquest moment és limitada a causa d’una sèrie d’operacions”. La van assignar a un centre de Nou Barris; un fet que “m’obligava a fer tres hores d’autobús cada dia i a caminar distàncies en pujada”, afegeix. Quan es va obrir el període de reclamacions va al·legar mèdicament que patia problemes per desplaçar-se i que requeria treballar en una escola de la seva comarca. “Dies després van acceptar la meva reclamació i em van canviar a una altra escola, però al mateix barri de Barcelona”, exposa Cabrera.
Més reclamacions com aquesta
El cas de la Sandra no és aïllat. Una gran part de les al·legacions que el Departament d’Educació va rebre després de l’adjudicació de places a inici de curs estan relacionades amb la distància entre el domicili i l’escola. De fet, n’hi havia que denunciaven que se’ls havia assignat un centre a més de 100 quilòmetres de casa. Segons fonts consultades, a l’institut Pau Vila, per exemple, hi havia dos docents que venien cada dia d’Osona. Finalment, van decidir deixar la plaça per la impossibilitat de conciliar, asseguren les mateixes veus.
Per la seva banda, Educació recorda que aquest any ha augmentat el nombre de funcionaris en pràctiques que calia col·locar, fruit del procés d’estabilització dut a terme per reduir la ràtio de personal interí per sota del 8% que mara la Unió Europea. Segons les dades d’Educació, el nombre de funcionaris que han demanat una plaça provisional ha estat de 35.428 –el 74,57% de les places a adjudicar–, mentre que l’any passat va ser de 17.882.
Tanmateix, i malgrat el malestar de molts docents, Educació va insistir que el 97% dels docents han aconseguit una plaça en una de les tres primeres comarques que havien llistat en el seu ordre de preferències.
“He hagut d’agafar la baixa”
Tornant al cas de la Sandra, ara mateix la sabadellenca té la baixa mèdica agafada. La Sandra està a l’espera d’una nova operació, però actualment camina coixa i necessita parar cada pocs metres a descansar. “Jo vull treballar, però necessito que respectin les meves dificultats de mobilitat”, apunta. “És fonamental que es revisin els processos d’assignació de destinacions per garantir que es consideren adequadament les circumstàncies individuals”, conclou.
