ARA A PORTADA

Sabadell

Josep Escartín (Síndic): "Vivim en la immediatesa i l'administració és lenta"

Josep Escartín fa un any com a Síndic Municipal de Sabadell

  • Josep Escartín (Síndic): "Vivim en la immediatesa i l'administració és lenta"
Publicat el 04 de desembre de 2024 a les 11:37
Actualitzat el 04 de desembre de 2024 a les 12:06
Josep Escartín suma un any al càrrec de la sindicatura municipal de greuges. Un any on s’han obert pràcticament 300 casos –s’ha arribat al rècord, segons els registres de la institució–,  s’han inaugurat oficines de barri, una rèplica al model d’Aigües Sabadell que ell mateix va impulsar, i ha instal·lat una manera de fer on “l’important no només és la pulcritud amb la normativa, sinó ser una eina transformadora”. Nascut el 1962 i veí del barri de Covadonga, el sabadellenc va inaugurar la sindicatura de Sabadell (2006-2018), anys d’impuls de la institució.  Un any des que hi ha tornat. Com ha canviat? Quin balanç en fa? Estic satisfet. Aquest any acabarem amb un rècord d'expedients oberts, ja estem als 300 expedients, també estem a punt de treure ja tota la normativa interna de l'oficina, és a dir, un codi ètic, autolimitació de despesa, un document de traspàs entre síndics. Hem fet una pàgina web nova, hem obert les oficines de barri… La institució té una bona salut a la ciutat. Però la feina tampoc la podem mesurar numèricament. L'important és ser transformadors, no basar-nos només en una administració que compleix el dret administratiu, sinó anar un pas més enllà. És el paper dels síndics locals, canviar aquest paradigma: d'una administració que és una fidel, obedient, total del dret administratiu –que ho ha de ser– a una que, a més a més, sigui transformadora. Què no acaba de funcionar?  L’administració hauria de ser més empàtica. Totes les administracions són extremadament feixugues i a la gent li costa entendre que tot el procediment administratiu és extremadament garantista, que ho ha de ser, però L'administració ha de canviar molt en el tema de la resposta, molt, el dret d'accés. Es triga moltíssim a contestar. Però també hem d’entendre que Sabadell és molt gran, que hi ha coses als nostres barris per resoldre, però que també hi ha coses bones que hem d’incloure en l’equació. Ens falta orgull de ciutat.  Hem de ser militants actius també del bon rotllo. Tenim drets i deures. Quan sortim d'un restaurant cridant, estem molestant a gent que té dret a dormir. Quan aparquem un cotxe sobre la vorera, estem molestant a vianants amb mobilitat reduïda. Quan tirem les escombraries al contenidor que no toca, implica que haurem de pagar més de la taxa l'any que ve. Estem en una societat de la immediatesa i l'administració és més aviat lenta. Com a societat, o com a país, també tenim un problema important amb l'habitatge. Respecte a l'habitatge, té alguna forma d'incidir la sindicatura? Els síndics traurem una recomanació conjunta sobre el tema d'habitatge amb mesures i un estudi. Des de quan fa que estem parlant d'habitatge a aquest país? S'han fet coses, però no se n'han pogut fer més. És que hem de fer un replantejament en aquest sentit, i el polític ha de veure més enllà de quatre anys. Molt més enllà de quatre anys. Hi ha temes, molts temes, que han de ser acords importants de tots els partits polítics.  [caption id="attachment_325022" align="aligncenter" width="700"] El síndic de greuges de Sabadell, Josep Escartin / DAVID CHAO[/caption] Si ens basem en les dades, històricament a la sindicatura de Greuges hi ha queixes principalment del districte 1. Ara, amb les oficines de barri, s’estan canviant els registres? La gent és més propera a la sindicatura. No sé si coneix més la institució i, fins i tot, si s'hi dirigeix més.  Abans d'obrir-la, uns dies abans, pengem rètols per diferents zones del barri. També hem iniciat ja les campanyes del mercat, i la persona que està atenent té al cap que existeix el síndic i que es pot dirigir a nosaltres.  També preveieu atendre més les persones sense sostre. Obrirem l'oficina sense sostre. És un conveni amb ActuaVallès, hem detectat parlant amb la gent de Sabadell Sostre, parlant amb els de l'SCAI i algú de la Creu Roja, que pot haver-hi gent que viu al carrer amb drets vulnerats. Vostè va in situ a viure la situació que viuen algunes persones per també experimentar si hi ha –o no– greuge. Quina de les situacions l’ha impactat més? A Can Roqueta, vaig viure com una família havia de suportar l’incivisme més pur a casa seva. Va ser impactant. Uns veïns treien la televisió al carrer, crits, sorolls… una cosa bèstia. No ens ha de fer por actuar, hi ha situació d’impunitat. D’altra banda, també acompanyant dues noies des del Centre a Torre-romeu de nit. Deien que passaven por tornant a casa. No hi ha greuge, està el camí il·luminat, però per què no plantejar un bus nit per als barris que estan més allunyats? S’haurien d’habilitar, hem d’anar un pas més enllà. Tema taxa de residus. Ha estat una de les queixes més candents d’aquest any. Vostè va ser el primer síndic a aixecar la mà. Vaig ser el primer que va queixar-se de la taxa, pel procediment, que no es va fer bé. I aquesta és una realitat. Diguin el que vulguin, s'hauria hagut de fer diferent. També he de dir que ha hagut voluntat de fer-ho bé. Però, a partir d'aquí, hi ha un gruix de queixes importants. Rebem contínuament queixes. Això de la taxa va per llarg, no s’acaba aquí. Ara entrem una mica més a fons a veure com, quan i de quina manera. Quines altres queixes ha estat gestionant, grosso modo? El silenci administratiu, plagues de coloms, moltes queixes per sorolls, responsabilitat patrimonial… és un tutti-frutti.  Sorolls és un dels àmbits que regula l’ordenança de civisme, que s’aplica des d’aquest any. Està funcionant? L’ordenança s’està aplicant, ara m’arriben queixes de gent que l’han multat per no recollir deposicions dels animals. Aquests últims mesos tenim menys queixes de sorolls, potser per l’ordenança o perquè fa fred. A l’agost, zones on tradicionalment hi havia moltes queixes, ara n’hem rebut menys. Està funcionant. Parlem de recomanacions d’ofici: n’ha tornat a obrir una sobre els taxis adaptats. Sí, em consta que no hi ha prou llicències de taxis adaptats a Sabadell per a persones amb mobilitat reduïda. Cal mirar quina és la situació actual a la ciutat, que em temo que no és la desitjada. Pel camí hem perdut llicències. Correus, un altre dels temes candents a Sabadell. Les queixes pel servei el faran viatjar a Madrid. Ho abordaré amb El Defensor del Pueblo, no pot ser que un servei bàsic com la correspondència no estigui funcionant, que no arribin les notificacions. A Nadal, crec que tornarem a tenir problemes. No ho vull fer per paper, vull que sigui cara a cara. Darrere de la carpeta o queixa hi ha una cara, i qui ha de resoldre hauria d’agafar el telèfon i parlar amb la persona. https://www.diaridesabadell.com/2024/07/20/el-sindic-de-greuges-fixa-la-mirada-en-les-queixes-per-sorolls-nocturns/

Notícies recomenades