Una cervesa a la mà i preguntes impossibles damunt la barra: "El bar és el millor lloc per divagar"

Una cervesa a la mà i preguntes impossibles damunt la barra. Aquesta seria, segurament, la definició més ràpida del Pint of Science, el festival que durant tres dies ha convertit bars de Sabadell en petits laboratoris improvisats, plens de ciència, curiositats i converses que probablement no apareixerien mai en un sopar convencional. “El bar és el millor lloc per divagar”, defensava un assistent entre rialles, en una de les xerrades.

La segona edició sabadellenca del festival, celebrada del 18 al 20 de maig, ha fet un salt important: tres bars participants —el Wild Geese, L’Estruch i LaMotta— del Centre i fins a 43 xerrades entre català, castellà i anglès. Tot plegat amb la idea de demostrar que la ciència també pot conviure entre canyes, olives i tamborets. I probablement aquesta és la gràcia del Pint of Science. Que pots sortir de la feina pensant què soparàs i acabar escoltant com es podria destruir el càncer sense fer mal al cos, com es pot fabricar maquillatge amb restes de menjar o com es mantindria viva una tripulació humana en missions espacials llarguíssimes. 

A Sabadell, a més, el festival ha tingut un accent especialment local. Hi han participat investigadors vinculats al municipi. Han despertat curiositats les xerrades del doctor Àlex Ferrer, del Parc Taulí, sobre la relació entre estrès, epigenètica i depressió; o la de Francesc Gòdia doctor en Ciències Químiques i docent de la UAB, que ha explicat sistemes capaços de sostenir la vida humana a l’espai durant missions de llarga durada. "No és precisament la conversa que esperes tenir mentre et prens una cervesa a Sabadell, un dimecres al vespre, però això ho fa més espontani", explicava un altre usuari. 

Entre la física quàntica o el més enllà

Al bar La Motta, per exemple, hi havia una xerrada que abordava “les retallades quàntiques i les arrels antigues: reescrivint la ment, la matèria i la medicina”, a més d’altres sessions sobre com decidir en un món cada vegada més complex, entre tecnologia, societat i els límits del coneixement. Títols que semblen discos conceptuals d’un grup indie, però que amagaven xerrades sobre medicina, física quàntica i intel·ligència artificial.

Mentrestant, al Wild Geese, les converses saltaven entre energia, natura i “les regles del nostre món”, mentre que a L’Estruch s’hi barrejaven debats sobre història, futur i “el més enllà”. Tot plegat demostrant que la frontera entre la divulgació científica i una nit de pub pot ser sorprenentment fina. Una de les coordinadores locals, Karla Mena Aguilar, resumia l’esperit del festival amb una idea molt senzilla: "La majoria de gent coneix algú que treballa en ciència, però sovint es percep la recerca com una cosa llunyana o incomprensible".