Les xarxes socials han esdevingut a poc a poc el fòrum per excel·lència de la societat actual. La democràcia ja no es debat només al carrer, sinó que també es construeix a TikTok, X, Instagram o YouTube, que han esdevingut un dels principals espais de formació de l’opinió pública. Divendres passat, Can Balsach va acollir el Fòrum de Democràcia Local, on diversos experts van exposar els perill de les xarxes socials per la democràcia. "El debat públic a internet està adoptant les dinàmiques de negoci de les xarxes socials” i això provoca que “la desinformació sigui un negoci”, explica Nereida Carrillo, professora de Periodisme a la UAB i presidenta de l'associació Learn to Check. Segons explica, els continguts falsos o carregats d’odi circulen més fàcilment que les informacions verificades i acaben tenint més visibilitat: “La desinformació té un 70% més de possibilitats de ser compartida a les xarxes, segons el MIT”.
Aquest funcionament no és casual. Els algoritmes premien els continguts que generen més reaccions, més comentaris i més temps de consum i acaben configurant un ecosistema on les "emocions extremes" tenen avantatge respecte als matisos o les explicacions complexes. L'investigador a la UAB i membre del Consorci d’Investigació ARENAS Horizon Europe, Sergi Soler, posa el focus en el concepte de la “mainstreamització”, la normalització progressiva dels discursos extremistes, i la finestra d'Overton. "Aquesta finestra assenyala totes les idees que són acceptables a la societat i, normalment, fora d’aquesta finestra sempre hi ha hagut opinions extremadament radicals. El que estan fent les xarxes socials és ampliar-la i que cada vegada s’acceptin més idees extremistes, cosa que genera una societat cada vegada més dessensibilitzada amb aquesta mena d'ideologies", exposa Soler.
- Sergi Soler i Nereida Carrillo, al Fòrum de Democràcia Local
- Víctor Castillo
Així, allò que fa uns anys quedava fora dels límits del debat públic ara entra en circulació constant a través de vídeos, mems o continguts aparentment humorístics. “Estem consumint continguts polítics sense adonar-nos-en, que abaixen les nostres defenses ideològiques. Així s'acaben rebent idees extremistes com si fossin coses òbvies i de sentit comú”, agrega. El resultat és un escenari on la política i la desinformació es barregen amb l’entreteniment. Els continguts més agressius o polaritzadors generen reaccions immediates i això els converteix en rendibles per a les plataformes. “Com que els algoritmes estan fets per generar diners, tant se val com, es viralitzen aquests continguts i generen més visualitzacions i, per tant, més diners”, resumeix Soler. Segons els experts, però, tots formem part del problema: "Els joves són un dels col·lectius més exposats a aquesta dinàmica per les hores que hi passen", diu Soler, però Carrillo assegura que “tots som vulnerables a la desinformació de les xarxes”. En el cas dels més joves, perquè es troben en una etapa de construcció personal i ideològica, mentre que en el cas de la gent gran, perquè sovint tenen menys competències digitals.
"Els continguts que consumim afecten la nostra opinió"
L'elevada exposició de la societat a la xarxa també afecta la manera com es forma l’opinió pública. “Si l’única font d’informació són les xarxes socials, només t’arribaran els continguts que l’algoritme faci circular”, avisa Carrillo. Davant d’aquest panorama, tots dos coincideixen en la importància de l’educació mediàtica, tot i que amb matisos diferents. Per a Carrillo, ha de ser “una resposta al repte democràtic de la desinformació” però assegura que hi ha d'haver "una actitud activa a l'hora de buscar la informació”. Soler, en canvi, creu que "la pedagogia arriba tard" respecte a la velocitat amb què han avançat les plataformes perquè "la realitat l'ha superat", assenyala. Enmig d’aquest escenari accelerat, Carrillo reivindica la necessitat de recuperar el pensament crític i la reflexió pròpia. “De vegades anem tan de pressa que els discursos que es veuen a les xarxes es mimetitzen amb la nostra opinió si no en tenim una nosaltres mateixos”, diu. “Cal saber parar i pensar en tu mateix i les teves idees”, conclou.
