“Can Puiggener és un barri invisible i carregat de prejdicis. De treballadors pobres, amb forta presència de persones nouvingudes. Un barri amb problemes importants de segregació”, resumeix Sílvia Carrasco, investigadora principal del Grup de Recerca Consolidat EMIGRA del Departament d’Antropologia Social de la UAB. És la directora de l’Estudi social de Can Puiggener: Escoltar el barri per millorar la ciutat, una investigació duta a terme per la Fundació Bosch i Cardellach amb la UAB que radiografia la realitat d’aquest barri i n’assenyala les mancances i fortaleses. "És el barri més pobre de Sabadell, el més jove, i amb la taxa de criminalitat més baixa", exposa Carrasco. Segons la investigadora, hi ha reptes que s'han d'abordar des de diferents prismes per "combatre la segregació" i dotar d'oportunitats els seus residents. Transformacions que van des d'eines de participació juvenil, dispositus d'acompanyament, repensar l'oferta de transport públic o combatre barreres urbanístiques per a millorar la connectivitat amb la resta de la ciutat, entre d'altres.
- Sílvia Carrasco, directora de l’Estudi social de Can Puiggener: Escoltar el barri per millorar la ciutat
- DAVID CHAO
“El barri és un clar exemple de les dinàmiques de segregació urbana que afecten molts barris de la regió metropolitana de Barcelona”, afegeix Ismael Blanco, catedràtic de Ciència Política a la UAB, que ha presentat conjuntament amb Carrasco els resultats de l’informe. “La concentració de vulnerabilitat social en determinats sectors i la separació territorial dels grups no és només un problema local: reflecteix tendències que es donen a tot Catalunya”. "Can Puiggener és només un símptoma de problemes més generals, però també un far". Blanco assenyala que estudis com aquest són “instruments essencials per orientar polítiques públiques”, ja que aporten dades rigoroses i percepcions del veïnat que permeten dissenyar actuacions més efectives per combatre la segregació, reduir desigualtats i reforçar els vincles comunitaris. Segons Blanco, les polítiques públiques han de perseguir tres objectius clau: reduir la segregació promovent la barreja social, disminuir les desigualtats distribuint recursos i oportunitats, i enfortir les comunitats teixint vincles de solidaritat entre grups diversos.
- Ismael Blanco, catedràtic de Ciència Política a la UAB
- DAVID CHAO
Els resultats de l’informe
La diagnosi de Can Puiggener descriu un barri jove i divers, però marcat per “desigualtats profundes acumulades durant dècades”. L’informe no només identifica els principals reptes, sinó que planteja mesures per transformar la realitat actual. Una de les primeres propostes és crear un “observatori de la millora dels barris” que permeti fer un seguiment constant de les actuacions i garantir que es desenvolupin amb la implicació del veïnat.
El document alerta de les fortes desigualtats internes, especialment al Llano, on les rendes són molt més baixes que la mitjana municipal. Per revertir-ho, es plantegen incentius per a la recerca de feina, un pla de qualificació per a joves i mesures que facilitin l’accés legal al treball de moltes persones que avui no poden regularitzar la seva situació. També es posen sobre la taula accions per combatre la pobresa laboral i la discriminació en els processos de selecció. Pel que fa a l’habitatge, l’informe assenyala “la concentració de població vulnerable en edificis envellits”. Les mesures prioritàries inclouen promocionar habitatges en millors condicions, rehabilitar els blocs més deteriorats, instal·lar ascensors pendents i garantir lloguers assequibles. També es demana evitar la segregació residencial i reforçar l’atenció a la gent gran que viu sola.
En l’àmbit comunitari, la diagnosi destaca que la convivència és molt millor de la percepció que se’n té fora del barri. Per això proposa combatre l’estigma, reactivar l’Esplai la Baldufa, enfortir la coordinació entre entitats i impulsar activitats que uneixin el Llano amb la resta del barri. L’àrea educativa també rep moltes recomanacions: potenciar l’ús de l’escola bressol, lluitar contra la segregació escolar, fomentar els estudis postobligatoris i crear tallers de suport conduïts per joves del barri. També es reclamen millores en els camins escolars i una major oferta d’activitats extraescolars i juvenils.
Quant als serveis bàsics, l’informe aposta per simplificar tràmits, reforçar l’Oficina Veïnal, millorar l’atenció sanitària —incloent la possibilitat d’un consultori al centre cívic— i avançar en accessibilitat, neteja i transport. També proposa més inversió en parcs i en la connexió del barri amb el riu Ripoll.
