Tenir una oficina bancària a prop de casa ja és més l’excepció que no pas la norma. Sabadell ha viscut una transformació profunda del mapa bancari entre 2019 i 2025, marcada pel tancament massiu d’oficines i una reducció generalitzada de la banca tradicional, una situació que ha deixat barris sencers sense serveis presencials. Les dades del Banc d’Espanya mostren que, tot i que Sabadell manté encara diversitat d’entitats, el nombre total de sucursals s’ha reduït de manera dràstica: Sabadell compta ara amb 38 oficines bancàries en funcionament, segons les darreres dades disponibles, un 47,9% menys que a finals del 2019, quan hi havia 73 sucursals en funcionament. Una oficina per cada 5.847 habitants. Una xifra molt allunyada de la situació del 2008 a Sabadell, quan hi havia 221 oficines operatives.
Totes les entitats bancàries, sense excepció, han reduït el seu desplegament físic en els últims anys. Les dades evidencien una tendència generalitzada: en només sis anys, les principals entitats amb presència històrica a Sabadell han reduït entre un 40% i un 50% les seves oficines, mentre que en algun cas la retallada ha estat absoluta, fins al punt de desaparèixer del mapa local. A més, cap banc ha incrementat la seva xarxa ni ha obert noves sucursals durant aquest període, fet que confirma una reestructuració profunda i digitalització del sector. Respecte a l’any 2024 també s’han continuat perdent sucursals: l’any passat n’hi havia tres més, a l’espera de tancar les dades del 2025. També s’han reduït el nombre de caixers automàtics: segons indiquen fonts municipals, a Sabadell es pot treure diners a 36 ubicacions de la ciutat, amb un total de 56 caixers automàtics a l’exterior de les sucursals.
En diferents ocasions, però, les entitats financeres han justificat aquesta transformació per l’augment de l’ús dels canals digitals i la caiguda de les gestions presencials. Els bancs argumenten que la concentració d’oficines respon a “un model més eficient i especialitzat”, en què les sucursals que es mantenen es destinen a operacions de més pes. També defensen que “la digitalització permet oferir un millor servei i reduir costos”. D’altra banda, el caixer mòbil de la Diputació de Barcelona permet la retirada de diners en efectiu a les persones que viuen en municipis petits que ara no disposen de caixer automàtic ni oficina bancària, amb l’objectiu de combatre l’exclusió financera. El caixer mòbil arriba a 90 municipis.
“Cal garantir els serveis”
La davallada d’oficines té un impacte directe en la vida dels veïns: “La ciutadania depèn cada vegada més dels canals digitals per fer les gestions més bàsiques, mentre que els serveis presencials es concentren en menys punts”, exposa Josep Escartín, Síndic de Greuges, que defensa que “cal assegurar que cada zona disposi d’aquest servei”. Al mateix temps, l’augment de la distància fins a una oficina operativa “complica l’accés al servei bancari per a les persones grans i per a aquells col·lectius que tenen més dificultats amb les noves tecnologies”, denuncien al Diari diverses associacions de veïns de la ciutat. Barris com Can Deu, Can Deu, que es va quedar sense el seu últim caixer l’any 2021, Poblenou i Can Puiggener han reclamat que es garanteixi aquest servei. Són algunes de les zones més afectades. “Rebem queixes de manca de caixers des de diferents barris, i és evident que la gent ha de tenir al seu abast eines per treure diners i gestionar impostos, sense obligar a la domiciliació o la gestió digital”, exposa Escartín. I és que el pagament amb diners efectius de forma habitual, en aquesta línia, també cau dràsticament: segons les dades més recents del Banc d’Espanya, el 2024 només el 57% de les persones pagaven habitualment amb efectiu, en contrast amb el 65 % de 2023, vuit punts percentuals per sota.
La manca d’oficines presencials perjudica especialment la gent gran, per una doble raó: d’una banda, pateix l’escletxa digital i té més dificultats per adaptar-se a la banca en línia; de l’altra, els barris de Sabadell més afectats per la desaparició d’oficines coincideixen amb aquells que tenen una proporció alta de població gran. “L’ideal seria poder un caixer automàtic a cada centre cívic”, expressa Escartín. En aquesta mateixa línia s’expressa Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): “Per a garantir uns bons serveis, l’ideal seria la ciutat dels quinze minuts: els serveis bàsics han de ser accessibles, a un màxim de 15 minuts a peu”, creu. “Potser caldria una regulació per part de l’administració”, apunta. Al Poblenou, per exemple, s’han de desplaçar a Torre-romeu per a poder accedir al primer caixer. Uns 24 minuts a peu. També veïns de Can Puiggener ho tenen més difícil: han d’anar fins a la Creu Alta per al primer caixer –uns 18 minuts caminant–, tot i que la majoria troben la seva sucursal a la Concòrdia.
Als despatxos municipals
L’octubre de 2024 el ple municipal va arribar a un acord de ciutat per demanar caixers automàtics a tots els barris de Sabadell. Es va aprovar per unanimitat una moció de Sabadell en Comú Podem que reclamava treballar amb les entitats bancàries per instal·lar caixers als barris de Sabadell amb dèficit de serveis bancaris: proposaven fer-ho a l’interior dels mercats municipals o als centres cívics de la ciutat. Malgrat que es tracta d’un servei privat, l’Ajuntament hi pot incidir a través de la negociació amb les entitats. Fonts de l’Ajuntament de Sabadell, de fet, asseguren que “s’està treballant amb les entitats bancàries”, però han declinat donar més detalls fins que no hi hagi novetats.
