La venda de participacions de Loteria de Nadal és ja una clàssica tradició que forma part de les entitats de Sabadell, tant culturals com esportives. L’Orfeó de Sabadell, amb 121 anys d’història, n’és un exemple destacat. La seva presidenta, Maria Rosa Fernández i Sanz, recorda fins a quin punt aquesta pràctica forma part de la identitat de l’entitat coral: “La tradició de repartir talonaris de loteria entre els socis de l’entitat està molt arrelada. Quan vaig entrar a l’entitat fa 41 anys ja ho fèiem”.
Fernández explica que el vincle entre públic i entitat es reforça cada any a través dels bitllets: “És un gest maco, quan expliques a la gent que els bitllets són de l’Orfeó sempre en compren, sempre se’n volen endur algun. És molt bonic.” Segons afirma, aquesta pràctica es manté intacta: “La participació dels socis continua sempre, no ha variat. Fins i tot els fills d’alguns cantaires que ja no estan amb nosaltres hi participen també en la tradició.”
Tot i el seu caràcter simbòlic, la venda dels talonaris té un impacte essencial en la viabilitat econòmica de l’Orfeó: “L’impacte econòmic que té la venda d’aquests talonaris és fonamental. A nosaltres ens ajuda: l’Orfeó ha de pagar el lloguer, la llum, l’aigua, l’IBI... i Som una entitat amb moltes despeses.” Sobre la venda de participacions, Fernández conclou: “És una petita empenta que suma.”
La tradició també perdura entre els més joves, com Nico Macías, sabadellenc que ven cada any els bitllets del seu club esportiu. Per ell i els seus companys, la iniciativa és habitual i assumida amb naturalitat: “És un clàssic, cada any els membres del nostre club hem de vendre bitllets.” Tot i que insisteix que no hi ha cap obligatorietat: “Realment és una activitat opcional i no hi ha cap pressió, però saber que ajudes al teu club on entrenes cada dia i que forma part de les nostres vides doncs ens fa feliços.”
Macías assegura que la pràctica està totalment normalitzada entre els esportistes: “Tots els meus companys d’equip venen la loteria de Nadal com jo.” Però també admet que, de vegades, la càrrega recau en les famílies: “En ocasions es fa una mica pesat per a les famílies, són elles les que moltes vegades acaben trobant els compradors.” El repartiment, explica, acaba sent un ritual comunitari: “Sempre ho acabes repartint entre avis, tiets, amics…”.
Aquesta xarxa de compradors fidels també forma part del costum: “Moltes vegades tots aquells als quals ja els he venut bitllets altres anys ho recorden i me’n demanen.” I com passa en moltes entitats, existeixen pràctiques col·laboratives entre joves: “També existeix el clàssic intercanvi de bitllets amb altres amics que en venen, perquè així les famílies tinguin de llocs diferents i ampliïn les possibilitats.” La venda de participacions nadalencs es confirma, un any més, com una tradició viva que uneix generacions i que continua sent un suport imprescindible per a la vida associativa sabadellenca.
