La Festa Major no és només sinònim de concerts i cultura popular. És també una finestra oberta per observar la ciutat com no l'havíem mirat mai. Amb aquesta convicció, una quarantena de persones s'han citat dissabte al matí a les portes del Museu d'Història de Sabadell, des d'on ha sortit l'expedició disposada a conèixer alguns dels secrets que amaguen els racons que passegem cada dia. "Portem tota la vida aquí, som nascudes a Sabadell... Fa molts anys [riuen] i encara hi ha coses que no sabem", reflexionaven la Vicky, la Mar i l'Elisabet abans d'arrencar l'aventura. "Hi passes mil vegades per davant i no t'hi fixes", coincidien. L'esperit de la iniciativa persegueix justament aturar-nos i fer-nos preguntes. Per què aquest carrer es diu així? Com devia ser aquesta plaça abans que jo la trepitgés?
Joves i grans compartien impressions amb cada dada curiosa destapada per la Marta, educadora i guia del Museu d'Història. "Sempre hem vist en el programa de Festa Major aquestes propostes, però no ens hi apuntàvem. Aquest any, ens hem decidit", deia la Maria, acompanyada del Marc i el Guillem. L'estampa s'assemblava bastant a la de qualsevol gran ciutat amb turistes descobrint les particularitats del lloc. Aquesta vegada, però, l'experiència era plena de veïns de la mateixa ciutat. Sabadellencs intrèpids que volien conèixer les singularitats dels carrers que transiten habitualment. I que moltes vegades ens passen desapercebuts. Alhora, esdevé també una oportunitat per a nouvinguts que volen accelerar el procés d'integració a casa seva. I, per què no, guanyar punts en aquella primera cita amb algun dels apunts anotats durant el trajecte.
L'activitat ha repassat des de la història d'un estafador, passant per reformes urbanístiques i un reguitzell d'anècdotes del passat que expliquen qui som avui. Històries de quan "Sabadell era un poble". La ruta resseguia del carrer de les Valls al de Gràcia, passant per l'Ajuntament o el carrer Jesús. El centre d'una vila sempre plena de vida. De botigues on els clients s'enduien llet de burra. O de rodes de grans dimensions on un gos no deixava de caminar com si fos un hàmster. Eren altres temps. Sabíeu que al carrer de les Martines hi vivien tres dones que es deien Martina? O que el carrer de la Rosa, en realitat, s'hauria de dir el carrer del Rosa? "Amb el temps, es va convertir en el carrer de la Rosa perquè ja ningú coneixia el senyor Rosa", detallava la Marta, despertant la sorpresa de la comitiva.
- Itinerari sobre curiositats del centre de Sabadell, organitzat pel Museu d`Història
- Juanma Peláez
L'acte atreia les mirades d'altres ciutadans que voltaven per la zona, engalanada com l'ocasió mereix. No és habitual veure a Sabadell una colla d'exploradors escoltant amb atenció les explicacions d'una experta en la matèria. En realitat, els itinerants es fan durant la resta de l'any, amb visites i recorreguts periòdics de temàtica diversa. Amb el mocador al coll, però, sembla que s'alimenti la voluntat de saber més. "Sense la indústria, potser continuaríem sent una vila". Quantes vegades hem passat pels safareigs sense qüestionar-nos com era la vida de les dones que hi anaven? "Alguns veïns es queixaven perquè fins i tot cantaven i ballaven. Era el seu punt de trobada", apuntaven en una de les parades, al carrer de les Paus. Les descripcions permetien projectar una realitat diferent, transportant-nos a una època ara inimaginable.
Un dels capítols més sonats s'explicava a la plaça de l'Àngel. Allà, a finals del segle XIX, Mr. Sequah va fer estralls en la comunitat local. Sota l’aparença de ser un personatge de l’Oest americà, venia xarops i altres productes de dubtosa eficàcia mèdica. Entrava a la ciutat amb un carro amb músics i tota una parafernàlia. Potser era la posada en escena que convencia una bona colla. No només els sabadellencs van ser víctimes dels seus enganys. Voltava per altres ciutats com Mallorca, Bilbao o Terrassa. Marian Burguès ho descriu a Sabadell del meu record. Un remeier d'estar per casa que en quinze minuts esgotava existències. "No sabem quants dies va ser a Sabadell", advertia la Marta. Però el seu llegat encara perdura. És, justament, una de les confidències confessades en l'acte organitzat pel Museu d'Història de Sabadell. Un viatge a través dels records de quan Sabadell tenia 2.000 residents. I tot estava per fer i tot era possible.
