FOTOS | Sabadell es posa el pitet al parc de Catalunya per la botifarrada: 1.500 comensals, un 25% menys que l'any passat

Ha canviat el menú, però no pas la recepta. A inicis de segle, la paella feia xup-xup al Parc Catalunya. Amb els anys, aquell àpat popular es va convertir en fideuada i, des d'en fa dos, en botifarrada amb seques. Ha canviat el plat, però no l’escena: el Parc Catalunya convertit en un gran menjador a l’aire lliure, amb taules, mantes esteses sobre la gespa, famílies i colles d’amics compartint dinar i una trentena de voluntaris encarregats que tot funcioni. 

L’àpat popular és una de les activitats amb més capacitat de convocatòria de la Festa Major de Sabadell, tot i que enguany ha perdut pistonada i ha continuat perdent comensals. Enguany hi han participat unes 1.500 persones, un 25% menys que el 2025, quan se’n van comptabilitzar 2.000. La davallada s’acumula per segon any consecutiu: el 2024, encara amb la fideuada al menú, l’àpat va reunir unes 2.800 persones. En només dos anys, l’assistència s'ha desplomat un 46,4%. Una davallada que alguns voluntaris i presents atribueixen a la calor d'aquest cap de setmana: durant l'àpat, els termòmetres fregaven els 35º C. De fet, una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha hagut d'atendre una persona que havia patit una indisposició.

L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha obert la porta a possibles modificacions en les pròximes edicions: davant les altes temperatures registrades els últims anys, l'Ajuntament valorarà adaptar l'activitat i que es converteixi en un sopar popular. De moment, les diferents opcions estan sobre la taula.

Així i tot, el degoteig de comensals ha estat constant. "Hem matinat i a les set del matí ja estàvem aquí per agafar taula", exposen un grup de familiars i amics que mai no s'han perdut la cita. "Hi venim des del primer any, ja és tradició", expliquen Vicente Cabacas i Vicente Prieto, membres de la mateixa colla. Uns metres més enllà, els seus fills. "Els joves aprofiten per veure's després de l'estiu", expliquen. Si han de triar, es queden amb les botifarres, després d'anys tastant la paella i la fideuada. "El que sí que hem notat és que enguany hi ha menys gent. Si aquí a l'ombra s'hi està molt bé!", afirmen.

Hi ha qui arriba amb temps per agafar lloc, qui aprofita per fer el vermut amb la família o els amics i qui porta de casa patates, olives, embotits o altres aperitius per anar fent boca. Sota l'ombra dels pins, les fórmules són diverses. Hi ha taules ben parades, amb estovalles i menjar preparat amb tota mena de detalls, i també qui resol l'àpat amb una manta a terra. Algunes famílies porten les seves pròpies cadires plegables i d’altres carreguen amb carmanyoles. Fins i tot, idees més sofisticades, amb el muntatge de carpes. "Som un grup de gent gran i seure a terra no és l'ideal. Per això portem les cadires plegables de casa i una taula que es munta en un tres i no res", expliquen la Carmen i el Jaime, veïns de la Concòrdia. A tocar del parc infantil, una parella aprofita el pedrís per seure i menjar. "És el primer cop que venim, i ha estat casualitat! Ens ho hem trobat i hem dit, per 2 euros, ens estalviem de fer el dinar!", expliquen la Júlia Pozo i en Mateo Martín, veïns del barri de Gràcia.

2.800 botifarres, 900 veganes i 260 kg de mongetes

Perquè l’àpat arribi a taula, però, cal posar en marxa tota una maquinària des de primera hora del matí. Eduard Grogués Ortuño, de l’empresa EICA, La Cuina Sense Fronteres S.L, explica que l’equip ha arribat al Parc Catalunya cap a dos quarts de vuit per començar a muntar les barbacoes, l’olla per a preparar les seques, la carpa i les taules. S'han cuinat unes 2.800 botifarres de carn i 900 veganes, acompanyades de 260 quilos de mongetes. Les mongetes s’han cuinat totes alhora i, un cop cuites, se n’ha separat una part per a les racions veganes. A la resta s’hi ha afegit el sofregit de pernil, ceba i all. A les graelles, el consum de carbó ha rondat els 150 quilos.

Una operació d’aquestes dimensions obliga a començar a treballar tan bon punt l’equip arriba al parc. “Has d’arribar i moldre. Després ja t’aturaràs”, resumeix Grogués. L’experiència, explica, també hi té un paper important: no és la primera vegada que l’empresa s’encarrega de l’àpat i els tempos de la jornada ja estan més que apresos. I, davant d’una producció de milers de botifarres, què fa que una sigui bona? Per a Grogués, la resposta és la qualitat de la matèria primera: “Ha de ser una bona carn, pocs condiments —sal i pebre—, carn magra i, sobretot, que sigui sucosa". A banda de la botifarrada, Cafès Pont ofereix una degustació gratuïta de cafè als assistents. 

Darrere de les tanques, també una trentena de voluntaris de l’agrupació andalusa San Sebastián de los Ballesteros s’encarreguen de repartir els plats i donar suport a l’organització, acompanyats també de l'alcaldessa, Marta Farrés, i altres membres del govern municipal. “Formem part de la festa i hi ha voluntariat perquè això ja és part de la tradició. És un punt de retrobament, de veure cares conegudes i d’alegria compartida”, explica Joaquin Lesmes, president de l’entitat. Per als voluntaris, també hi ha una tradició prèvia al servei. Abans de començar a repartir les racions, preparen el seu particular “kit de supervivència”, amb un pica-pica i un gotet de rebujito cordovès per agafar forces. Una beguda que, expliquen, amb els anys també s’ha guanyat el seu públic.