Uns 30.000 estudiants sabadellencs estan cridats aquest dimarts a tornar a les aules. Ho faran en un inici de curs poc convencional, marcat per una vaga educativa que evidencia que bona part dels problemes que van tancar el curs passat continuen oberts. Recursos, ràtios, inclusió i confiança entre els docents i l’administració formen part d’una carpeta que arriba al setembre lluny d’estar tancada.
“No es pot pretendre ara, en un estiu, haver solucionat el que es porta fent malament durant molts anys”, adverteix el docent sabadellenc Tom Colomer. Per a ell, els avenços assolits els darrers mesos són un punt de partida, però no permeten donar per resolt el conflicte. “Els acords són mínims. És un principi d’acord més que un acord. Encara s’ha de fer moltíssima feina”, defensa.
Una reunió Educació-Sindicats 'in extremis', però sense acord
La tensió es farà visible des del primer dia. Els sindicats educatius majoritaris mantenen convocada la vaga d’aquest 8 de setembre després que les reunions de la setmana passada amb la consellera d’Educació, Esther Niubó, acabessin sense un acostament suficient per desconvocar-la. Els sindicats reclamen reobrir negociacions i situen entre les prioritats més recursos als centres, una reducció de les ràtios i millores en l’aplicació de l’escola inclusiva.
Educació, per contra, ha demanat un “parèntesi” en les mobilitzacions i un “vot de confiança” per continuar desplegant els acords ja assolits. Niubó ha reclamat abandonar la “crispació” i els retrets i reprendre el diàleg amb més serenitat, tot recordant que algunes de les demandes requereixen actuacions que van més enllà de l’àmbit estrictament laboral. Tanmateix, l'executiu demana que es garanteixi el dret a l'educació en l'inici de curs.
L’aturada tindrà serveis mínims. Als centres d’infantil, primària i secundària hi haurà d’haver almenys un docent per cada tres aules i una persona de l’equip directiu. Als centres d’educació especial haurà de treballar la meitat de la plantilla, mentre que a les llars d’infants els mínims s’han fixat en un 33%. També s’haurà de garantir parcialment l’atenció en serveis com el menjador, l’acollida o l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
Un malestar que ha explotat per totes bandes
Des dels centres, una de les demandes és evitar que el conflicte es redueixi a una discussió salarial. “Quan diem que volem una educació de qualitat parlem del sou, sí, però també de les ràtios, dels acompanyaments, de vetlladors, de psicòlegs... Parlem del benestar de l’alumne”, apunta Colomer.
Una diagnosi que comparteix, des d'una mirada més estructural, Mònica Nadal, cap de projectes d’Equitat (abans, Fundació Bofill). “Comencem un curs amb molts problemes coneguts, molt malestar acumulat i poc marge perquè el Govern continuï ajornant decisions”, resumeix.
Per Nadal, el sistema educatiu català no pateix tant una falta de diagnòstic com una dificultat per convertir-lo en polítiques concretes. Els baixos resultats acadèmics, les desigualtats entre alumnes o les dificultats en comprensió lectora i matemàtiques, sosté, estan àmpliament identificats. La falta de respostes, afegeix, té una conseqüència menys visible però especialment delicada: "el deteriorament de la relació entre professorat i administració". “Ara mateix amenaça de trencar-se el vincle de confiança”, alerta.
Una de les transformacions que Nadal considera indispensables és canviar la manera com es distribueixen els recursos. Defensa avançar cap a un model que tingui més en compte les necessitats concretes de cada centre i no parteixi d’una assignació pràcticament homogènia complementada després amb programes temporals. “No tots els centres necessiten exactament el mateix”, recorda. La proposta passa per un finançament per fórmula que permeti reforçar de manera estable les escoles i instituts que escolaritzen alumnat amb més necessitats.
La inclusió, un dels punts centrals del conflicte
La inclusió serà, precisament, un dels grans debats d’aquest curs. La mateixa consellera Niubó ha admès que cal revisar un decret que s’acosta als deu anys de vigència, però ha descartat derogar-lo. Educació defensa mantenir un sistema inclusiu, tot revisant-ne el funcionament i incorporant més veus —entre elles, les famílies— a la discussió. Els professors asseguren que no donen l'abast i demanen mans.
L’escola ordinària atén avui una diversitat d’alumnat molt superior a la de dècades enrere, amb necessitats educatives, trastorns d’aprenentatge o problemes de salut molt diversos. El dret d’aquests infants i joves a aprendre al costat de la resta de companys, defensa Nadal, no està en discussió. Sí que ho estan les condicions amb què els centres han d’assumir aquesta realitat. “Els professors estan dient que tenen una realitat a la qual no poden fer front sense més suports i més ajudes”, assenyala.
