El 7 d’octubre serà per sempre una serà una data recordada per a la Rosa Blancafort (Sabadell, 1960). Per doble motiu: si ja ho era –en aquest dia va néixer, ara va fer 65 anys– i en aquest mateix dia es va jubilar, ara fa tres setmanes, després de més de quatre dècades dedicades a la docència, a les aules del Claret.
Un punt final a una trajectòria professional en la qual ha posat el seu granet de sorra en la formació de més de 1.000 alumnes. “Tots els dies han sigut diferents. En els primers anys, classes amb 40 alumnes. Quaranta persones. Cap d’igual. Sempre he intentat adaptar-me, fer coses noves, perquè si sempre fas el mateix, hi ha el risc d’avorrir-te. I això mai m’ha passat!”, exclama, amb orgull, la Rosa.
“Quan vaig començar, recordo que els alumnes portaven llibres i escrivien a mà”, diu. “Ara tot és més ràpid: tauletes, pissarres digitals… però el que realment importa continua sent el mateix: escoltar-los, guiar-los i estar-hi quan cal”. Aquesta capacitat de posar-se al costat dels alumnes és precisament el que Rosa Blancafort considera més valuós de la seva feina. I alhora, el valor afegit de l’experiència adquirida al llarg de més de quaranta anys.
En aquesta línia, subratlla la importància d’un aprenentatge actiu i vivencial, combinat amb l’ús moderat de les eines tecnològiques: “Hem abusat una mica de les tauletes i dels ordinadors a les aules. Escriure amb un llapis segueix sent fonamental per fer totes les connexions cognitives”.
Al llarg de la seva carrera, Rosa Blancafort ha impulsat projectes educatius, fent dels alumnes protagonistes de les seves activitats. “M’agrada que participin i aportin idees. Sempre intento consensuar-ho tot amb ells”, explica. També ha impartit cursos de català per a adults, combinant l’ensenyament formal amb la seva vocació per la llengua i la cultura.
Els alumnes, però també els professors han estat l’altre pilar fonamental en el seu dia a dia, que es van acabar convertint en moments, també, de gaudi i, sobretot d’aprenentatge. “Han sigut una part indispensable en el meu dia a dia, durant els més de quaranta anys al Claret”.
A l’hora de fer balanç, Rosa Blancafort, desitja que tots aquells amb qui s’ha creuat per les aules i els passadissos la recordessin com una persona que “ha aportat alguna cosa i que els ha ensenyat alguna cosa. Crec que en gran part ho he aconseguit”, explica, prudent.
Una carrera que hauria pogut ser ben diferent, tal com revela, amb un somriure, després de rumiar-se canviar les aules pels conflictes bèl·lics, en la seva etapa formativa: “El periodisme d’investigació, de guerra, sempre m’ha despertat curiositat, m’ha atret. Però no soc prou valenta. S’ha de ser molt valent per estar en aquests llocs”.
La jubilació parcial que va començar a 62 anys li ha permès adaptar-se progressivament a una nova etapa: “Deixar-ho de cop m’hauria costat. Ara, mirar enrere i veure tot el que he fet, m’omple de satisfacció. He estimat la feina, el lloc i crec que he deixat una empremta positiva a moltes persones”.
Amb una mirada cap al futur, Rosa Blancafort es prepara per a una nova etapa convençuda que el millor reconeixement és haver aportat coneixement, valors i experiències que quedaran amb els seus alumnes més enllà de l’aula.
