La
xarxa viària vallesana és plena de trams on el
trànsit de vehicles s'acumula en hores punta. Poques mostres són tan evidents com la situació de congestió diària que es viu a la
carretera de Molins de Rei (C-1413a) al voltant de les sis de la tarda i als matins, cap a les vuit.
Diversos conductors han expressat repetidament els problemes de circulació experimentats entre la rotonda de la plaça Estació, a
Sant Quirze, i els primers quilòmetres en direcció cap a
Rubí per la concorreguda via. "És una zona de polígons, amb moltes empreses. És una situació normal, producte de molts factors", adverteix
Carme Miralles, catedràtica de Geografia Urbana a la UAB.
[caption id="attachment_332484" align="alignnone" width="700"]
Captura del Google Maps del trànsit diari a les 18h[/caption]
Donant una ullada a l'eina de navegació de Google, és un dels punts més calents, especialment, en la franja entre les 18 i les 19 hores, quan els cotxes estan pràcticament parats. "Si organitzem els nostres desplaçaments per feina amb transport privat i sumem que l'horari laboral és similar per a tothom,
és impossible que l'oferta pugui canalitzar el volum de demanda", resumeix Miralles.
La geògrafa alerta que s'ha organitzat una estructura territorial en la qual totes les activitats estan a una distància que obliguen al transport mecànic. Són, apunta,
decisions globals que no possibiliten anar a peu a les fàbriques. "Són distàncies curtes que, per exemple, amb una bona planificació per a les bicicletes es podrien cobrir. Però era un vehicle que no existia en el nostre imaginari col·lectiu. Per tant, incrementem distància i no articulem cap mitjà de transport públic que la pugui cobrir, pensant que el cotxe serà suficient", sintetitza.
[caption id="attachment_332486" align="alignnone" width="700"]
Cues a la carretera de Molins de Rei | Juanma Peláez[/caption]
En la mobilitat intercomarcal, hi ha altres indrets on les cues estan a l'ordre del dia a la sortida de les empreses. Exemples com el trajecte
de Sabadell a Polinyà o les principals artèries que travessen
Barberà i Badia són una mostra de saturació diària. Una de les particularitats entre Sant Quirze i Rubí és que es tracta d'una
carretera secundària. Amb tot, Miralles qüestiona que ampliar la xarxa sigui una solució per pal·liar els efectes de l'elevat trànsit. "Quan la demanda es fa tota amb cotxe i no contempla altres mitjans de transport, el col·lapse està garantit. La solució no passa únicament per ampliar la carretera", sosté.
Ella posa l'exemple de Los Angeles. "És la ciutat amb més autopistes del món i, alhora, la més col·lapsada". I afegeix: "No hi ha cap lloc al món on no passi el mateix. És intrínsec al transport privat, que té molts avantatges, però també l'inconvenient dels embussos a la carretera", reitera.
"Si només amplies la xarxa viària, amplies la congestió"
La lentitud provoca la resignació de molts conductors davant d'un escenari sense massa opcions per reduir la durada del trajecte. "Moltes vegades veiem el trànsit com un fluid, com l'aigua passant per una canonada. Però no funciona així. Es concentra en hores determinades i per motius determinats. No és un fluid. Per això,
si només amplies la xarxa viària, amplies la congestió".
En aquest context, assenyala una prioritat: donar alternatives als usuaris. "Molta gent creu que treure una part de la carretera per fer-hi un carril bici o un Bus-VAO és perjudicial, però és el que permet que hi hagi menys cotxes. Ara, estem canviant el plantejament. Abans, només vèiem carretera i cotxes. Si el binomi és aquest, el col·lapse està garantit", sentencia.
