Entrar a casa de Josep Llinares Gibernau és com visitar un museu ple d'escultures, llibres i obres de tota mena. Moltes, creades per ell. La visita permet detectar de seguida la seva sensibilitat per l'art en totes les seves formes i expressions. "La distinció que em van donar l'altre dia no la tinc, que he demanat que me l'emmarquin", avisa. El pessebrista i artesà interdisciplinari castellarenc ha estat distingit fa pocs dies amb el Diploma de Mestre Artesà 2025 en la modalitat Divulgativa. La Generalitat de Catalunya atorga el reconeixement a professionals que destaquen per la seva trajectòria, excel·lència i contribució a la preservació i difusió de l’artesania. La cerimònia, encapçalada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, es va celebrar al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. "Va ser molt bonic, tot molt ben organitzat", intervé la Conxita, la seva dona, sobre la solemnitat de la gala.
Durant l’acte també es van lliurar altres diplomes vinculats al sector i els Premis Nacionals d’Artesania. L’alcaldessa de Castellar, Yolanda Rivera, va assistir a la cita per acompanyar el guardonat i reconèixer la seva aportació al municipi. Tampoc hi van faltar familiars de Llinares i representants del Grup Pessebrista de Castellar, entitat que va motivar la candidatura i que treballa activament per preservar i compartir aquesta tradició al municipi. "Això ho van promoure els companys del grup, que van presentar la proposta perquè em donin el títol. Fa uns mesos que ho sabia perquè m'ho van haver d'explicar. Per protocol, no podia ser una sorpresa". L'alegria s'observa igualment perenne als seus ulls. Amb tots els requisits assolits, va agafar el relleu d'altres companys pessebristes de la vila que havien estat distingits abans. "És un reconeixement a la trajectòria i és bonic que ho valorin", diu, llevant-se mèrits. ¡
- Josep Llinares, mestre artesà de Castellar
- David Chao
Nascut a Castellar fa 78 anys, és una figura present en diferents entitats locals. Un dels espais amb més rellevància és el Centre Excursionista (CEC), on va participar en l'impuls del Grup de Recerca de la Pedra Seca, format per amants de la tècnica. "El vincle va començar amb les fonts. Es va fer una recerca de les que hi havia a Castellar i es va publicar un llibre. Després va sorgir aquest altre moviment. Som més d'una dotzena de membres que anem els dimarts al matí a restaurar barraques a dins del terme municipal. En portem 150 restaurades. També s'ha publicat un llibre i aquesta setmana es fa la presentació de quinze itineraris per identificar amb el GPS perquè tothom els pugui conèixer".
L'esperit col·laboratiu i divulgador es percep de seguida. Molts segur que han vist Llinares al voltant de l'ermita de Can Sant Pere. Allà, hi ha trobat un racó genuí on exhibir les seves creacions de fusta. Sense cap pretensió, les mostra als visitants que passegen per l'indret. "Mai n'he venut cap. És només una exposició", puntualitza. L'entorn no és casual. El castellarenc és un enamorat de la natura i el medi ambient. "Tota la vida havia anat a la muntanya", narra. Les aventures fent esquí als Alps també formen part de la dilatada biografia.
- Còmic de Massagran a la biblioteca de Josep Llinares
- David Chao
Ell ha estat fuster de professió. Potser per això, la feina amb les mans sempre ha format part del seu dia a dia. Una passió que el va conduir al món del pessebrisme. "Vaig començar de jove i m'hi vaig enganxar", rememora. "L'ambient és molt maco, perquè hi ha joves que s'hi sumen. Vas a altres llocs i potser veus que només hi ha gent gran. Aquí és diferent", s'afegeix la Conxita a la conversa. La tradició està consolidada al poble. Enguany, s'han celebrat els 75 anys d'exposicions a Castellar. De cara al pròxim Nadal, dona les primeres pistes. "Com que és l'any del centenari de Gaudí, va ser una possibilitat que es va parlar. Però, finalment, han guanyat els joves i estarà dedicat als còmics", avança, ensenyant orgullós un exemplar d'en Massagran dels anys trenta del segle passat. D'aquí a pocs dies es desmuntaran els diorames ja exhibits. Abans de l'estiu, començaran les tasques per començar la confecció de les noves obres.
L'aroma de tradició es respira a tota la casa. Des de la biblioteca personal, amb estanteries plenes de llibres al despatx, fins a les figures esculpides per ell mateix al vell taller on treballava. "Està aquí al costat i m'hi escapo sovint. Ara ja està tancat, però jo hi vaig. He passat de fer armaris o mobles a crear aquestes figures. Ara, jubilat, encara més. Hi vaig i faig una mica de pols", riu. El Josep no té massa temps per a més aficions. "No para", confirma la seva dona. "Mirem de mantenir-nos actius. Avui mateix, no he fet res a la pedra seca. Però hi anem, netegem els camins, apartem els arbres caiguts...", bufa. Personalitats desinteressades com la seva construeixen el teixit humà i la idiosincràsia de localitats com Castellar.
