El Parlament va aprovar el 17 de juny passat per unanimitat la llei per erradicar l'amiant a Catalunya. Un pas que vol reafirmar el compromís institucional per destinar recursos a una llarga lluita que implica diferents actors. Veus del sector coincideixen que el repte és majúscul i que els mitjans actuals són insuficients. Falten eines, teixit empresarial i més garanties per a l'abocament del fibrociment retirat. Una de les figures que participa en la gestió és Omar Cazorla, tècnic de l'empresa ACM-2020. La consultora, amb seu a Badia, assessora en el diagnòstic i treballa en la identificació i avaluació de l'amiant en edificis i instal·lacions.
Quan neix la companyia?
L'empresa es va fundar l'any 2009 per Lluís Mallart. Des d'aleshores, acumulem més de quinze anys d'experiència en la identificació, diagnosi i gestió de l'amiant, treballant tant per a administracions públiques i ajuntaments, com per a empreses i entitats privades.
Quina és la vostra funció?
Principalment, fem tasques d'assessoria i consultoria tècnica, és a dir, no executem directament els treballs de retirada o tractament. Però algunes de les nostres tasques requereixen estar inscrits al RERA [Registre d'empreses amb risc d'amiant]. La nostra funció és aportar el coneixement tècnic necessari perquè administracions, empreses o institucions puguin prendre decisions correctes i actuar de forma segura.
Quins criteris s'utilitzen per fer aquesta diagnosi i com és el procés posterior?
Les nostres tasques s’integren en totes les etapes de la gestió de l'amiant. Primer, l’identifiquem visualment i prenem mostres; després, en fem el seguiment durant la retirada; i, finalment, realitzem un control de qualitat quan ja s’ha retirat. Pel que fa a la diagnosi, normalment, el procés s’inicia a partir d’una petició d’una administració pública, empresa o entitat que necessita identificar o avaluar la presència d’amiant en edificis, infraestructures, instal·lacions o sòls. Per fer aquesta diagnosi, s’utilitzen diferents criteris. Es té en compte, per exemple, l’any de construcció de l’edifici o instal·lació. També es revisa la documentació disponible, els materials potencialment susceptibles de contenir amiant, l’estat de conservació, la seva accessibilitat, el risc de degradació o emissió de fibres, l’ús que es fa de l’espai i, de vegades, també avaluem el seu risc cap a tercers (treballadors, veïns, escoles...). La diagnosi inclou inspeccions tècniques, treball de camp, inventariat i localització dels materials. En alguns casos, també la presa de mostres per a la seva anàlisi en laboratoris acreditats.
Què passa després?
Una vegada es disposa del diagnòstic i de l’avaluació del risc, s'elaboren informes i propostes de gestió, priorització o actuació. Si es determina que cal retirar o intervenir sobre els materials amb amiant, l’execució la duen a terme empreses especialitzades i autoritzades, inscrites al RERA, que disposen dels procediments i les mesures de seguretat necessàries. Sobre aquest procés podem fer el seguiment per a verificar la correcta execució dels treballs. Una vegada finalitzada la retirada, fem controls de qualitat per assegurar l’absència de fibres d’amiant de diverses formes, bàsicament, aire i pols de superfície. Per tant, actuem com a suport tècnic i expert durant tot el procés: des de la identificació inicial fins a la planificació i seguiment de les actuacions necessàries.
Quina és la clau dels protocols en un tema de salut pública com aquest?
La clau en les actuacions de retirada és garantir que es realitzin de manera correcta sistemàticament, amb metodologies segures i basades en criteris tècnics homogenis per evitar la dispersió de fibres a l'entorn i l’afectació a la salut pública i el medi ambient. L’amiant és un material que no representa un risc immediat palpable, però en el seu procés de degradació o en una manipulació inadequada, pot alliberar fibres que representen un risc per a la salut. A més, un dels aspectes més complexos és que els efectes sobre la salut no apareixen de manera immediata, ja que les malalties associades a l’exposició a fibres d’amiant poden presentar períodes de latència molt llargs, sovint, de diverses dècades entre l’exposició i l’aparició dels primers símptomes.
Heu percebut un creixent interès en l'eliminació de l'amiant o encara falta consciència social?
En els darrers anys hem percebut un interès creixent, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, on cada vegada hi ha més sensibilització i iniciatives impulsades tant des de les administracions com des d’altres entitats per identificar i gestionar la presència d’amiant. Tot i això, encara hi ha marge de millora pel que fa a la conscienciació social i al coneixement dels riscos associats. Malauradament, especialment en municipis més petits o allunyats dels grans nuclis urbans, encara existeix un cert desconeixement sobre la importància d’identificar aquests materials i gestionar-los adequadament.
Com es pot sensibilitzar a la ciutadania?
En molts casos, continua sense atribuir-se a l’amiant el risc que veritablement té especialment en escenaris de gran sensibilitat, com les escoles. Per això, és especialment important continuar impulsant tasques d’informació, protocols d’actuació i estratègies de diagnosi com els Censos Municipals d’Amiant (Llei 7/2022), que ajudin a identificar situacions de risc i a actuar abans que es converteixin en un problema més gran. Cal recordar que la Llei 7/2022 ja obliga tots els ajuntaments a disposar d'un cens municipal d'amiant, amb un calendari de retirada que prioritzi els edificis públics abans del 2028 i els privats abans del 2032. Tot i que el termini d'elaboració del cens va vèncer l'abril del 2023, molts municipis encara no l'han completat.
