El pla d'habitatge del president de la Generalitat, Salvador Illa, busca construir i mobilitzar 50.000 pisos públics de lloguer social a Catalunya fins a l'any 2030. Per engreixar l'oferta i no perdre actius en un moment especialment delicat en aquest àmbit, alguns pisos de zones tensionades s'han mantingut sota aquest règim, malgrat que havien de 'saltar' al mercat privat.
Què denuncien veïns afectats a través de la plataforma?
L'aplicació de l'article 5.8 de la Llei 11/2025. Sostenen que quan les famílies van comprar els pisos, signaven unes condicions legals amb uns contractes que establien la qualificació oficial per a un temps limitat i amb data de caducitat. El termini ara s'ha prorrogat i no hi ha un calendari que permeti pensar en un canvi d'escenari.
Per què s'ha decidit prorrogar?
Des de la Generalitat s'ha apostat per allargar la protecció dels pisos que estaven encara sota aquest règim en aquells territoris considerats zones residencials tensionades. L'objectiu és mantenir un gruix d'immobles públics.
Què implica?
Existeixen topalls en el preu i altres limitacions fixades per l'Administració. De moment, es mantenen com a HPO fins que el municipi en qüestió es consideri zona tensada. Per tant, les famílies no poden operar en el mercat lliure com els habitatges privats. Qualsevol acció, com una venda, està subjecte a un procés burocràtic amb l'Administració i el topall de preu que fixa la condició d'HPO.
Què volen canviar?
Demanen eliminar la retroactivitat de l'aplicació de la normativa, que afecta immobles en els quals pesava una protecció de 50 anys. Una vigència que ja hauria caducat.
A qui afecta la llei?
No només a grans tenidors. Té implicació en propietaris de primeres residències de molts veïns de l'àrea metropolitana i la segona corona.
Quants pisos són a Badia?
Hi ha 1.216 pisos que estan sota aquestes condicions, en espera. La plataforma utilitza estudis de l'habitatge metropolità de Barcelona que asseguren que la decisió afecta unes 30.000 famílies a Catalunya.
