Representants de la Plataforma contra la Llei 11/2025 han comparegut aquest mes al Parlament de Catalunya per exigir que es corregeixi allò que consideren una "injustícia històrica" i un "atac directe a la seva seguretat jurídica". L'entitat denuncia que l'Administració ha canviat les regles del joc de manera unilateral a mitja partida en aplicar retroactivament l'article 5.8 d'aquesta llei. Quan aquestes famílies van comprar els seus pisos, insisteixen, els contractes establien clarament que la qualificació de Protecció Oficial (HPO) tenia una data de caducitat i, passat un temps limitat, l'habitatge passaria a ser lliure. Ara, la nova legislació esborra aquesta data i imposa una qualificació indefinida pel fet de trobar-se en zones de mercat tensionat. Un canvi que consideren un perjudici directe a la classe treballadora i a la gent gran.
En les seves aparicions públiques i en conversa amb el Diari, les veus remarquen que els afectats no són fons d'inversió ni especuladors, sinó famílies de barris obrers com Badia, el Gornal (l'Hospitalet), el Raval o Sant Ildefons (Cornellà), entre d'altres. "Nosaltres estem a favor dels pisos protegits. Però no així", coincideixen. La llavor es va plantar a la comarca i ha anat creixent, amb l'objectiu d'aglutinar tots els perjudicats. L'entitat posa èmfasi en el "problema silenciós" que la decisió política suposa per a perfils com la gent gran i els pensionistes. La intervenció de les llars condiciona quan i a qui vendre o llogar, obligant-los a passar per llistes de demandants i maquinària burocràtica. A més, se'ls eliminen opcions financeres per a la jubilació, com la impossibilitat de demanar una hipoteca inversa per pagar-se una residència o fer front a la dependència. "No es tracta només de diners o de vendre. És un tema de dignitat", exposen. De moment, els pisos continuaran sota un règim protegit.
- Representants de la plataforma contra la llei, a Badia
- David Chao
El portaveu de la plataforma, Dorian Ros, defensa la postura del col·lectiu. “Aquí no hi ha fons d'inversió, voltors ni especuladors. Som famílies treballadores. Veïns que fa dècades vam comprar les llars complint la legalitat. D'un dia per l'altre, de forma sorprenent, l'Administració ha canviat les regles del joc. Ens han pres el dret a decidir sobre casa nostra i han fulminat la nostra seguretat jurídica”, insisteix. L'adquisició, això sí, es va fer a un preu reduït, en funció del topall fixat aleshores. Els membres de l'agrupació alerten que tot plegat crea un precedent perillós. “Si l'Administració pot anul·lar una clàusula d'un document signat fa anys, quina garantia té qualsevol persona quan firma un contracte?”, es pregunten. “El pis no és un negoci. Per a molts, és l'únic patrimoni que tenim”. A més, avisen, intervenir les seves llars no facilita l'accés als joves. "Aquests pisos ja estan ocupats. Per nosaltres", expressen.
En aquest sentit, lamenten que el Parlament votés en contra d'un canvi en la normativa, amb el rebuig de les esmenes presentades per Junts i PP. La també portaveu Yolanda Martínez, presidenta de l'Associació de Veïns del Gornal –on hi ha més d'un miler de pisos que queden també 'bloquejats'– es pronunciava en la mateixa línia. “Aquest vot en contra no ens atura. Ens dona molta més força. No pararem fins que facin la seva feina”. Volen que es tramiti una proposta de llei i asseguren que continuaran pressionant perquè les formacions donin resposta a la seva demanda. “Si hem d'arribar a Europa, ho farem”. La pilota, diuen, està a la teulada de la Generalitat.
A Badia hi ha més d'un miler de pisos que han vist com la seva liberalització quedava frenada poc abans que el termini s'esgotés. Amb tot, fonts municipals asseguren que es treballa conjuntament amb el Departament de Territori i la Secretaria d'Habitatge per avançar possibles solucions que donin resposta a la singularitat del municipi en matèria d'habitatge. "Volem garantir que tots els veïns tinguin les mateixes oportunitats en un dels grans reptes de país com és l'habitatge". Malgrat tot, des del Departament de Territori descarten que hi hagi sobre la taula una possible revisió de la norma, negant informacions aparegudes en altres mitjans sobre una hipotètica marxa enrere en l'aplicació de l'article de la discòrdia.
