El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres per unanimitat la llei per a l'erradicació de l'amiant. Un pas sense precedents a casa nostra. Es tracta d'una norma que va impulsar el Govern de Pere Aragonès i que va recuperar Salvador Illa després del seu pas al capdavant de la Generalitat. El moviment polític referma el compromís per destinar recursos a la causa –amb ajudes econòmiques contemplades en els pressupostos–. El projecte preveu eliminar l'amiant d'edificis i instal·lacions i crear un cens català de registre d'aquest material. També planteja sancions de fins a 100.000 euros per a propietaris que incompleixin les ordres de retirada.
- Afectats per l`amiant assisteixen a la votació al Parlament
El Vallès Occidental ha estat històricament un dels punts més castigats pel fibrociment. Segurament per això, ha esdevingut un dels territoris que ha liderat la lluita per acabar amb un material present arreu. En són exemple Badia i Cerdanyola, dos dels grans focus del problema al país. El primer té entre cella i cella l'ambiciós objectiu de convertir-se en la primera ciutat completament lliure d'amiant a Europa. El segon ha reivindicat que la llei per a l'eliminació inclogui la seva "casuística específica", recordant que la localitat cerdanyolenca és "la zona zero": al final del segle passat, va ser el principal pol de fabricació de fibrociment de tota Espanya. Del total de 2,6 milions de tones d’amiant extretes fins al 2010, 230.000 tones (9%) van ser importades i manipulades al polígon Uralita del municipi vallesà.
Un dels factors que afegeix complexitat a l'empresa és justament la transversalitat del repte, que interpel·la el camp de la salut pública, l'educació o l'urbanisme, entre altres sectors. El doctor Josep Tarrés, expert en amiant, manté que anem tard en la retirada. A parer seu, la prioritat és treure'l dels llocs on hi ha més futur de vida, és a dir, on hi ha més nens. Escoles i equipaments poliesportius han de ser el punt de partida. A més, adverteix, els terminis fixats, amb un horitzó dibuixat el 2032, són "absolutament inviables". "No es pot complir ni tenint els recursos ni els mitjans. Encara faltaria gent preparada per poder-ho fer. I a on poses tot l'amiant retirat? No hi cabria a Castellolí, on hi ha l'únic dipòsit a tot Catalunya". En aquest sentit, recorda que la Llei de Compensacions a les víctimes d'amiant aprovada pel Congrés a l'Estat espanyol s'ha desenvolupat de forma insuficient. "El desplegament normatiu ha estat decepcionant. La llei està molt bé, però no és suficient", avisa.
Les conseqüències d'una exposició al material depenen molt de la quantitat de fibres que respires, causant patologies cròniques com l'asbestosi, l'enduriment del pulmó o les plaques pleurals. El problema de l'amiant és que és un agent cancerigen amb tres particularitats. La primera, que el càncer de pleura induït per l'amiant és exclusiu, específic i només es dona per l'amiant. La segona és que mai s'ha descobert un llindar mínim de seguretat davant l'exposició. La tercera característica és el llarguíssim període de latència. Des que les fibres penetren en l'aparell respiratori fins que provoquen la malaltia cancerígena poden passar de 40 a 50 anys. "S'ha de fer, sabent que els resultats no es veuran de manera immediata. Almenys, hi haurà una llei que abans no hi era. Però no puc ser optimista només perquè s'aprovi. Caldrà un desenvolupament normatiu i uns pressupostos. Si no, és paper mullat. No ens hem de confiar que amb això està tot resolt", insisteix Tarrés.
Tots hi estem exposats
La presència d'aquest material nociu no només es limita a les teulades de naus de polígons. La seva presència s'estén per instal·lacions com escoles i instituts construïts durant el segle XX. "És un additiu en materials de construcció que millora les propietats i aporta aïllament tècnic, estabilitat química, capacitat ignífuga... I té un cost baix", sintetitza Sònia Hdez-Montaño, directora del postgrau d'arquitectura saludable i bioconstrucció de l'Escola Sert del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Aquest mineral, diu, ja s'utilitzava en la prehistòria. "A principis del segle passat, ja hi ha evidències científiques que el relacionen amb el càncer. Però no va ser fins al 2002 quan es va prohibir a Espanya, tot i que alguns països encara l'exporten". La dificultat afegida és que, més enllà del més visible, també es troba en tubs, conductes, pintures, jardineres o fins i tot mobiliari públic. "La quantitat exacta d'amiant a Catalunya no es pot determinar. N'hi pot haver molt més", precisa. Fins ara, es pensava en el personal que el manipula. Però avui, en la fase final de la seva vida útil, el risc a l'exposició creix per la friabilitat: la tendència d'una substància sòlida a trencar-se a peces més petites.
Un dubte aflora davant la magnitud del repte: hi ha prou teixit empresarial per donar-hi resposta? "S'han multiplicat les empreses que retiren amiant. Però, així i tot, no donem l'abast", sosté Àlex Puig, director tècnic d'SM Savall. Gestors de residus, constructores i empreses de diferents sectors s'han endinsat en les tasques de retirada. "Tot i això, estem donant dates per al segon trimestre de l'any que ve", detalla. Actualment, són a Montblanc, en una coberta de 12.000 metres. "Anem desbordats. I obtenir personal qualificat és el més difícil. No per l'exposició a l'amiant, sinó per les condicions de l'obra: en alçada, al sol... S'hi dedica poca gent", argumenta. Els protocols per al desamiantatge són estrictes, en coordinació amb la Generalitat. Treballen amb equips de protecció individual, cabines de descontaminació i limitacions horàries per normativa. Posteriorment, el material es porta a Castellolí. "Això tot just comença. Preveiem un augment d'activitat brutal. Segur que el 2032 no haurem acabat. No hi ha prou diners per retirar i substituir. Les subvencions cobreixen la retirada, però no la col·locació de la nova coberta, que és la fase més cara", assegura Puig.
En la mateixa línia, Omar Cazorla, tècnic de l'empresa d'assessoria i consultoria ACM-2020, remarca que l’amiant no representa un risc immediat palpable, però, en el seu procés de degradació o en una manipulació inadequada, pot alliberar fibres que representen un risc per a la salut. "Un dels aspectes més complexos és que els efectes sobre la salut no apareixen de manera immediata", ressalta, afegint que "encara hi ha marge de millora pel que fa a la conscienciació social i al coneixement dels riscos associats". La detecció en l'espai públic és una de les claus. Fa dos anys, la Generalitat va presentar el visor de cobertes d’amiant de Catalunya. Una eina desenvolupada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) que evidencia l'enorme volum de fibrociment existent. A Montcada i Reixac (109), Castellar (110), Santa Perpètua (118), Palau-solità (134), Sant Quirze (168), Sentmenat (191), Sant Llorenç (237) i Polinyà (238), cada veí està exposat a més de 100 kg d'amiant per habitant. Pel que fa a superfície, Sentmenat, Palau-solità i Polinyà també es troben en la part alta, amb més de 20 teulades per cada 1.000 habitats. A les empreses se'ls gira feina.
