El darrer Cens actualitzat de Cobertes amb Fibrociment a Catalunya, presentat fa un any pel Govern català, evidenciava la gravetat del problema a casa nostra. La presència d'amiant als pobles i ciutats de Catalunya és una realitat transversal, amb implicacions en diferents àmbits de la societat: la gestió del fibrociment constitueix una qüestió de salut pública, laboral i mediambiental. En aquest context, el Vallès Occidental ha estat històricament un dels territoris que més ha reivindicat l'eliminació d'aquest material nociu. Cap municipi de la comarca es troba lliure de l'element, utilitzat en teulades i altres instal·lacions.
Lluites com la de Badia s'han convertit en pràcticament cròniques i les tasques de desamiantatge s'encaminen cap a una fase d'acceleració. Però no és l'única localitat que vol agafar la bandera per liderar el procés. En els últims dies, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, va comparèixer en una ponència a la cambra catalana per formular propostes que els grups parlamentaris poguessin recollir i incorporar en el text final de la Llei per l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya. "És important introduir la casuística específica de Cerdanyola, que és zona zero de l'amiant", demanava el responsable, que remarcava que és una “qüestió de salut pública d'interès general” i que exigeix “posar tots els recursos necessaris".
- Compareixença al Parlament
- Cedida
El posicionament no és nou. De fet, el batlle va recordar que Cerdanyola va esdevenir el principal pol de fabricació de fibrociment de tota Espanya. Del total de 2,6 milions de tones d’amiant extretes fins al 2010, 230.000 van ser importades i manipulades al polígon Uralita de Cerdanyola. "La localitat va tenir oberta la fàbrica més important de l'Estat des del 1907 al 1997. Va arribar el 9% de l'amiant utilitzat per l'Estat. Però el 91% restant no s'ha estudiat. Cerdanyola és la zona zero de la patologia de l'amiant estudiada. A la resta de l'Estat no s'han fet estudis", avisa el doctor Josep Tarrés. La lectura de l'expert alerta que, tal com va lamentar en una entrevista al Diari, no s'ha fet la feina i existeix un impacte "desconegut" sobre l'abast real que ha tingut el seu ús durant dècades.
Més de 700 persones empleades directes durant els 90 anys de funcionament s’han diagnosticat i categoritzat com casos d’asbestosi produïda pels treballs a la fàbrica. I 45 persones de Cerdanyola i Ripollet estan pendents de ser indemnitzats amb més de 2 milions d’euros el 2017, quan es va reconèixer per primera vegada la responsabilitat de l’empresa sobre víctimes sense vincle laboral directe. El problema és vigent. El consistori apunta que encara actualment, hi ha nou persones demandants del 2017 i catorze del 2025 que reclamen a Uralita 5,2 milions d’euros; darrers casos de mesotelioma paraneoplàstic en familiars de persones extreballadores. "És lògic i coherent que l'alcalde demani que Cerdanyola es reconegui com a zona zero, però parlem només de l'amiant estudiat", reitera Tarrés.
Un element prohibit, però encara present
La incidència acumulada de mesotelioma al Vallès és de 47 casos per milió, en diferència als 1–3 casos habituals amb la resta d’Espanya. “És oportú entendre l’amiant, no sols com a malaltia professional, sinó com a emergència de salut pública i ambiental per a tota la població, que requereix accions immediates i coordinades a tots els nivells”, manifestava Cordón al Parlament.
A finals de l’any passat, el Govern aprovava un projecte de llei pionera en l’àmbit europeu amb l’objectiu de disposar d’un sol marc normatiu que permeti abordar de manera integral i accelerar la retirada d’aquest material. Tot i que l’any 2002 se’n va prohibir l’ús, producció i comercialització, es va permetre el manteniment dels materials que ja estaven instal·lats o en servei fins a eliminar-los o fins al final de la seva vida útil. Un fet que manté la carpeta oberta, una de les més urgents a resoldre.
