L’arribada de les vacances d’estiu suposa en molts sectors un moment de pausa i permet obrir un període per a la reflexió i la valoració: què ha comportat el curs? Més enllà de Sabadell, en clau vallesana afloren diferents carpetes que han experimentat recentment novetats rellevants. Com avança cada qüestió? Repassem els reptes pendents, projectes i demandes locals que hauran de continuar marcant el ritme de la comarca a partir del pròxim mes de setembre.
El repte d'acabar amb l'amiant
El Vallès Occidental és la comarca de Catalunya amb més volum estimat d'amiant instal·lat en edificis, segons les dades del Mapa de l'amiant de Catalunya. Badia ha agafat la bandera per a la retirada. Aquest juliol, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament ha adjudicat el tercer lot pendent –que havia quedat penjat a l'espera de nova documentació–. Així, ja es coneixen les empreses que faran l'actuació en les 127 comunitats de veïns afectades. Durant el període d'entrebancs burocràtics, la Comissió de l'Amiant s'ha volgut fer forta. Un cop conegudes les darreres novetats, demanen un paper actiu a partir d'ara. Consideren esgotat el model de l'Oficina de l'Amiant i proposen crear una Comissió Permanent de Seguiment. Volen tenir veu en les meses de contractació de les futures licitacions després de criticar el "laberint administratiu" del procés.
- Un equip de treball vallesà retira amiant en una intervenció a Montblanc
- Cedida
Contratemps amb el soterrament de vies
El soterrament de Montcada i Reixac també ha viscut un episodi controvertit aquest juliol. L'esfondrament a l'altura del barri barceloní de Vallbona ha tornat a despertar recels d'una part de la societat que posa la lupa en el desenvolupament de la intervenció. Més enllà de les afectacions a Rodalies ja resoltes, els veïns apostaven fa uns dies per girar full i carregar-se de paciència. Després de més de dos anys de treballs a les vies, el pressupost s'ha encarit i mitjans com el Nació apunten que l'obra faraònica podria superar els 1.000 milions d'euros de cost. Les màquines hi seran almenys durant cinc anys més.
- L`esfrondrament per les obres a Montcada i Reixac
- Juanma Peláez
Els intercanviadors, una carpeta en espera
En matèria ferroviària, el projecte dels dos intercanviadors de Sant Cugat –un a l’estació d’Hospital General i l’altre a la de Volpelleres– continua encallat. L'octubre passat, el Govern català va autoritzar la signatura del conveni per a la construcció d'ambdues instal·lacions, que han d'enllaçar la línia vallesana d'FGC i l’R8 de Rodalies. El pas endavant fixava que Adif elaboraria els estudis previs per a cada intercanviador, en coordinació amb la Generalitat. Posteriorment, la Generalitat en redactarà els projectes constructius i licitarà i executarà les obres corresponents, només amb l’excepció d’aquelles que afectin la xarxa d’interès general, a càrrec d’Adif.
Una xarxa d'autobusos insuficient
Castellar ha estat un dels actors més insistents en l'apartat de la mobilitat. Les millores a la B-124 –amb el BRCat al calaix– o l'increment de servei d'autobusos amb els municipis veïns continua sobre la taula. De moment, sense avenços rellevants. La connexió amb Terrassa és inexistent i entitats com la PTP reclamen que s'abordin opcions per cobrir la ruta amb transport públic col·lectiu. També Sentmenat i Polinyà han alçat la veu en aquest curs polític per reclamar més freqüències en les seves línies per carretera.
Una variant a l'horitzó
La variant de Sentmenat ha accelerat en els últims mesos. L'Ajuntament i el Departament de Territori han tret la pols d'una carpeta que estava en l'aire. Avui, el projecte presentat per les dues parts ha superat la fase d'exposició pública i el període d'al·legacions. Entitats ecologistes i sectors com l'associació de veïns demanen revistar la proposta, que hauria de servir per treure del terme municipal un gran volum de vehicles pesants.
- Obert el període d’informació pública de l’estudi de la futura Variant de Sentmenat
- David Chao
El repte del canvi climàtic
L'incendi de Sentmenat ha destapat la nostra vulnerabilitat. Al conjunt de la comarca, cal abordar qüestions clau com el repte del canvi climàtic. Els darrers successos reforcen la importància de la gestió dels boscos i proven que estem exposats al risc, especialment, a l'estiu –amb successives onades de calor–. En l'àmbit del medi ambient, els últims treballs al voltant del riu Ripoll –que ja té una continuïtat en el camí de 40 quilòmetres– busquen justament millorar aquesta relació amb el nostre món natural. En un lloc emblemàtic com la Mola, les accions polítiques, a través de la Diputació de Barcelona, han perseguit reduir l'activitat.
Una crisi sense final a la vista
La crisi de la pesta porcina africana va esclatar a Cerdanyola, però ha tingut repercussió en la resta de localitats vallesanes. Les restriccions en boscos i espais verds de casa nostra ha condicionat el dia a dia de molts vallesans, amb limitacions per accedir a determinades àrees. Les mesures es mantindran, com a mínim, fins després de l'estiu.
Els deures en la climatització de les aules
El desafiament del canvi climàtic no només es viu a l'exterior. La lluita per la climatització de les aules és especialment intensa a Barberà, que encapçala una demanda que es fa extensiva arreu de la comarca. Respostes com els pingüins instal·lats a l'escola Marta Mata es consideren insuficients per part de les famílies. Cal una actuació global.
- L`entrada de l`Escola Marta Mata de Barberà
- Victor Castillo
Equipaments llargament reivindicats: l'Ernest Lluch crema etapes als despatxos
L'Ernest Lluch de Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac conquereix etapes en l'esfera administrativa. L'última, el juny passat, quan el plenari de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar provisionalment el pla parcial urbanístic del sector que ha d'acollir el futur nou centre hospitalari. Associacions com la Comissió d'Entitats en Defensa de la Sanitat Pública de Cerdanyola –amb el suport de grups com Marea Blanca– han reclamat que s'avanci per fer realitat aquest anhelat equipament. Per ara, no hi ha maquinària en el solar on s'haurà d'edificar i les novetats tenen lloc als despatxos. Tot plegat haurà de transformar tot aquest emplaçament, de gran potencial, amb el Parc de l'Alba com a motor econòmic i residencial. De fet, Cerdanyola s’endú un terç de la inversió total de la comarca en els pressupostos de la Generalitat (91,2 milions d’euros) centrats en projectes vinculats a aquest desenvolupament urbanístic.
Palau-solità té la mirada posada en dos grans projectes. D'una banda, ja han començat les obres del complex esportiu, una reivindicació històrica dels veïns, es van iniciar durant el primer trimestre d’aquest 2026, amb uns mesos de retard respecte a les previsions del govern municipal. L'objectiu és que sigui una realitat el 2028. Abans, la primavera del 2027, hauria d'estrenar-se l'anhelat tanatori municipal. També Sentmenat estrenarà, aquest setembre, la nova Escola Les Filadores, que arrencarà el curs amb algunes limitacions.
La complexa gestió dels residus
La gestió dels residus preocupa la ciutadania. Santa Perpètua no és un cas aïllat, però el model de recollida ha provocat allà algunes queixes dels veïns. El recent canvi d'aplicació mòbil ha de solucionar algunes mancances detectades. És un dels reptes del nou alcalde perpetuenc, Joan Carles Mingueza. També a Sant Quirze s'ha obert consulta per determinar quin és el millor sistema. Els votants aposten majoritàriament per contenidors tancats per a orgànica i resta, mantenint oberts els de paper i cartró, envasos lleugers i vidre. Malgrat que la votació no és vinculant, és el full de ruta que el Govern local vol aplicar en el nou contracte.
L'encaix territorial de Bellaterra
Un dels temes que darrerament han assaltat el vessant polític és l'encaix de Bellaterra. L'atzucac fa temps que està obert i la pilota està a la teulada de la Generalitat. El triangle que forma el barri amb Cerdanyola i Sant Cugat ha obert una guerra entre Ajuntaments. El primer rebutja la independència de Bellaterra, mentre el segon ha obert els braços per a l'annexió. Serà la Generalitat de Catalunya qui haurà de resoldre l'expedient, mentre la Comissió Bellaterra-Sant Cugat insisteix en la segregació, encara que la conseqüència sigui perdre l'EMD.
