No és cap sorpresa que els vallesans vivim en una àrea densament poblada, concentrats en un entorn residencial que creix en una superfície relativament limitada. Realitats com la de Badia, amb més de 13.000 veïns convivint en menys d'un quilòmetre quadrat, contrasten amb altres municipis marcats per una gran extensió de terreny inhabitat. Com a exemple, una curiositat: Castellar té més superfície (45 quilòmetres quadrats) que Sabadell (37,5). Ara, l'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat la distribució de la població de Catalunya a 1 de gener del 2025 en una malla que divideix el territori en 32.915 cel·les d’1 quilòmetre quadrat (quadrícula estàndard europea) amb l’objectiu de descriure el contínuum urbà-rural del territori, segons el grau d’urbanització tenint en compte criteris de grandària poblacional, densitat i contigüitat.
A partir d'aquestes variables, podem determinar que un 81,1% de la població del Vallès Occidental resideix en centres urbans o agrupacions d’alta densitat. És a dir, cel·les amb una densitat de població majoritàriament igual o superior als 1.500 habitants per quilòmetre quadrat i que tenen una població agregada de com a mínim 50.000 residents. Només el Barcelonès (99,57%) supera la xifra. El Gironès (72,02%) és l'altra comarca que completa el podi al país amb el percentatge més alt de població en aquest llindar. A casa nostra, un 17,2% viu en el que es considera aglomeració urbana o agrupacions de densitat moderada –cel·les que no pertanyen a un centre urbà, que presenten una densitat de població majoritàriament igual o superior 300 hab./km² i que tenen una població agregada de com a mínim 5.000 habitants–. Només l'1,70% viu en cel·les rurals o majoritàriament de baixa densitat, que no pertanyen a cap de les categories anteriors i que generalment tenen una densitat inferior a 300 hab./km².
- El grau d`urbanització que s`imposa majoritàriament en cada municipi
- D.S.
Podríem dir que la comarca viu a dues velocitats i que les dues capitals condicionen clarament la pigmentació del mapa. De fet, les dades permeten dibuixar una frontera entre l'àrea vallesana on predomina l'alta densitat poblacional –més a prop del Barcelonès– i aquella que deixa 'més aire' entre veïns –més a prop del Vallès Oriental–. En el primer sac, on predomina la població que viu en centres urbans, hi ha municipis com Sabadell (97,87%) i Terrassa (92,93%), a més de Barberà (99,97%), Ripollet (97,07%), Montcada i Reixac (94,16%), Sant Cugat (92,72%) o Cerdanyola (91,44%). El cas de Badia (100%) és excepcional: tothom viu en un entorn densament poblat. Per sota hi ha casos com Sant Quirze (68,95%). L'altra realitat abraça els municipis més a l'est, on predominen les zones considerades d'aglomeració urbana –menor concentració de població–. En aquest llistat hi ha Castellar (94,49%), Sentmenat (91,45%), Polinyà (93,42%), Palau-solità i Plegamans (94,78%) o Santa Perpètua de Mogoda (99,38%). Sant Llorenç Savall i Gallifa, en canvi, queden tenyits del color verd: el 100% dels residents viuen en cel·les rurals.
A Catalunya, segons l'informe, el 61,4% de la població viu en centres urbans (que ocupen l’1,38% de la superfície del país). El 28,2% de la població viu en aglomeracions urbanes i el 10,5% de la població ho fa en cel·les rurals (que representen el 3,79% i el 22,85% del territori, respectivament). El 71,98% restant de la superfície de Catalunya correspon a cel·les rurals no habitades. La densitat mitjana és de 253 habitants per km2 –al Vallès Occidental és al voltant de 1.664 habitants–. Tanmateix, la distribució de la població és molt desigual. De les 32.915 cel·les d’un quilòmetre quadrat en què està dividit el territori català, 23.763 (72,2%) no tenen població. Aproximadament, la meitat de la població de Catalunya (el 50,6%) viu en cel·les de densitat superior als 10.000 habitants per km2, que només ocupen un 0,57% del territori, mentre que l’altra meitat de la població viu en 8.963 cel·les de densitat inferior als 10.000 habitants per km2, que ocupen un 27,23% del territori.
