Amb 9 anys, després de veure una representació de La Ratera d’Agatha Christie, l’Orla ja sabia a què voldria dedicar-se la resta de la seva vida. “En sortir del teatre vaig pensar: ‘Vull fer això, vull ser actriu’”, recorda.
Nascuda a Catalunya de pares irlandesos, tots dos professors d’anglès, Orla O’Leary ha crescut a Sant Cugat, concretament al barri de la Floresta. “Sempre he estat envoltada d’art. Per part de mare vinc d’una família molt artística: el meu avi era pintor, la meva mare també ho és, el meu tiet també... I el meu pare sempre ha estat molt vinculat a la música. Això m’ha fet créixer amb moltes influències culturals”, explica. Aquesta doble identitat catalano-irlandesa ha estat clau en el desenvolupament del seu art: “Viure entre dues cultures m’ha despertat molt la curiositat i ha influït en la meva manera d’interpretar”.
Des de ben petita, amb aquesta espurna ja encesa, va entrar als Tallers de Teatre Sílvia Servan, un espai que va establir els seus fonaments com a actriu: “Allà em van donar una base molt important, sobretot en la improvisació i en treballar des de la imaginació. Em van transmetre l’amor pel teatre.” O’Leary ha treballat tant sobre l’escenari com en curtmetratges i televisió; formarà part de Sira, la continuació de la reconeguda sèrie El tiempo entre costuras, tot i que no en pot avançar gaire. “No puc dir res, que sinó provocaré un embolic”, diu entre rialles. Malgrat el secretisme, sí que en destaca l’impacte: “Participar a Sira ha estat un punt d’inflexió. L’actriu que era abans del rodatge i la que soc ara no tenen res a veure.” També recorda un procés de càsting llarg i exigent, que li ha reafirmat que la professió “requereix molta constància i paciència”. Un dels seus preceptes a seguir com a actriu és “acceptar tota mena de projectes, encara que sigui petit, és una oportunitat per aprendre”, recalca.
Per a ella, cada branca de la interpretació té el seu encant: “El teatre té una energia molt especial, la resposta directa del públic és poderosa i viva. El cinema, en canvi, és una experiència col·lectiva, amb molta gent construint una escena alhora, i això també és màgic.”
- Orla O`Leary
Amb 21 anys, es troba a l’inici de la seva carrera, que combina amb els estudis de Criminologia. “Potser sembla estrany, però hi trobo una connexió: també tracta d’analitzar les persones, comprendre-les i entendre els seus motius, que és fonamental per actuar”, comenta. Tot i això, no amaga la cara més dura de l’ofici: “Pots fer centenars de càstings i que no surti res. Aprendre que això no defineix el teu talent és un procés complicat, però necessari.”
O’Leary també explica com el seu ofici s’ha romantitzat massa: “Crec que la gent té una imatge molt idealitzada de la professió. En realitat, hi ha moltes hores d’espera, molta incertesa i molta feina invisible.”
Entre els seus referents, destaca la força dels actors irlandesos en el panorama actual, amb noms com Jessie Buckley (recent guanyadora del premi Oscar a millor actriu), Paul Mescal, Cillian Murphy... Així com figures internacionals com Kieran Culkin o Jennifer Lawrence.
Quan ha de preparar una nova actuació, l’Orla sempre segueix el mateix mètode: “Quan preparo un personatge, m’agrada documentar-me molt. Prenc apunts, llegeixo tot el que puc i construeixo una mena de mapa del personatge.” Tot i que creu que és essencial poder establir un límit entre personatge i actriu, O’Leary afirma: “No crec que hi hagi una separació total entre tu i el personatge. La manera com el construeixes ja és, en si mateixa, molt personal.”
Amant de les sitcoms, “soc molt fan d’Arrested Development”, somia combinar drama i comèdia, i fins i tot participar en una sèrie de llarga durada.
Malgrat tot, hi ha un lloc on se sent plenament ella mateixa: l’escenari. “El meu objectiu és poder viure de la interpretació, sobretot al teatre. Em sembla un espai màgic.” I és allà, en aquest contacte directe amb el públic, on troba l’essència del seu ofici: “Per mi, actuar és generar empatia. Quan el públic riu o s’emociona, el que passa és una connexió real.”
