No tothom té la sort de poder estudiar a prop del domicili i anar i tornar cada dia de la universitat a casa. Sabadell és llit i vida social de molts dels estudiants que, per distància amb la llar, necessiten instal·lar-se durant un temps a un nou municipi. Els preus competitius –almenys més que els de Barcelona– i la proximitat amb centres com la UAB o l’ESDi posicionen Sabadell com una ciutat a tenir en compte durant aquesta etapa universitària o postuniversitària.
“Compartim tres amigues un pis a la Creu Alta. Entre lloguer, llum i menjar, la despesa és assumible entre les tres, però no ens podem permetre res més”, explica la Júlia, estudiant de Biologia a la UAB. Compartir pis o llogar una habitació és en la majoria dels casos l’única opció quan els joves estudien lluny de casa. I els estudiants així ho expliquen: l’accés a l’habitatge és el maldecap número 1.
A Sabadell, el preu per a llogar una habitació varia significativament segons la localització, les condicions i les comoditats, entre d’altres. Tanmateix, el preu del lloguer a Sabadell va batre un nou rècord històric el primer trimestre d’aquest any amb un cost mitjà de 818,15 euros segons les darreres dades publicades per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Segons portals com Idealista, el preu del metre quadrat és avui un 8% més car que fa exactament un any. La inflació i l’augment del cost de vida hi posen també un paper protagonista. Uns increments que, sumats a les despeses d’estudi i manutenció, ocasionen que molts estudiants depenguin del suport econòmic familiar o de feines temporals per tirar endavant.
- Estudiants de la UAB, repassant en una de les taules de pícnic
- Víctor Castillo
“Els pares ajuden, sí, però és que estem estudiant i si no és impossible”, diu l’Adrià. També estudia a la UAB i en el seu cas són dues persones vivint en un pis “molt petit” a Gràcia. “No he valorat posar-me a treballar, la veritat. No tenim prou temps i la feina de la universitat també continua a casa”, recorda. El Julian, que estudia a l’ESDi i ve des d’Eindhoven, no va voler renunciar a viure a Barcelona. “Som set en un pis d’estudiants”, diu conscient que aquest era el preu a pagar per a viure a la capital de forma assequible.
Per la seva banda, la Laia i la Berta, de Reus, amigues des de petites i ara també companyes de pis, expliquen que “el procés de valorar on viure va ser llarg”. “Vivim a Sabadell perquè per preu i proximitat a la UAB era el que ens sortia més a compte”, exposen. Igualment, lamenten que “a qualsevol lloc on hem mirat era car i, al final, pagues perquè si no et quedes sense estudiar”.
