Ningú dubta que el Sabadell del segle XXI, l’actual ciutat amb més de 200.000 persones, és fruit de l’arribada de molta gent. Quan pensem en immigració recordem el gran “boom” immigratori dels anys 1950 i 1960, i també l’arribada de gairebé 25.000 persones estrangeres durant els darrers anys.
Però Sabadell és lloc on des de fa molts segles hi arriba gent a viure. Si tirem enrere uns 2.500 anys, ens trobarem amb uns quants habitants a la banda de la Salut i Can Roqueta, i uns altres més cap a la banda de Can Gambús i en la frontera amb l’actual terme municipal de Sant Quirze del Vallès. Eren els laietans, els ibers que poblaven les zones que corresponen a les actuals comarques del Baix Llobregat, el Maresme, el Barcelonès i els dos Vallesos. Segons diversos experts, la seva llengua tindria amplis paral·lelismes amb la llengua amazigh o bereber, que es parlava al nord d’Àfrica per aquells temps. L’arribada dels romans va acabar amb la llengua ibera, imposant-se el llatí que va anar derivant a partir del segle V cap a les seves llengües filles com el castellà, el català o el galaico-portuguès. I la llengua ibera va desaparèixer de les nostres contrades.
Avui, ja en ple segle XXI, la llengua dels berebers, l’amazigh, curiosament es torna a parlar al territori de l’actual Sabadell. Viuen a la nostra ciutat avui pels volts de 4.600 persones de nacionalitat marroquina, bona part d’elles d’origen bereber. És a dir, que moltes parlen dues llengües: l’àrab i l’amazigh. Aquesta és una curiosa coïncidència o retorn històric que es produeix després de 2.500 anys. És a dir, que tornen a sonar paraules i arrels que duien molts segles sense sonar pel territori de Sabadell.
Una altra particularitat de la nostra història és la presència romana. A Sant Pau de Riusec hi ha una “vila” romana (casa de pagès de l’època) antiquíssima, datada de l’època prèvia a l’Imperi Romà. També tenim presència romana a la Salut, amb la “Mansio Arragonem”, una mena d’àrea de servei de la Via Augusta, que permetia anar de Roma a Cadis, passant pel que actualment és Sabadell. S’han trobat restes romanes al carrer Calders i també a la Bòvila Madorell, on sembla que també hi havia una altra “vila” romana, entre Can Feu i Can Gambús. És sabut que a les legions romanes, després de servir-hi 20 anys, als legionaris, decurions i centurions se’ls donava terra per establir-s’hi. Atesa l’època de les “vilae” que tenim, molt possiblement vingueren alguns legionaris llicenciats al nostre territori, procedents tots d’Itàlia. Així doncs, en l’era romana fou molt possible que vinguessin italians a viure al lloc que avui és la nostra ciutat.
Avui, 2.000 anys més tard, també Sabadell acull força gent d’origen italià. Les persones amb nacionalitat italiana són més de 550, la població europea occidental més nombrosa a la nostra ciutat. És una altra curiositat de la nostra història aquesta presència d’italians a la nostra ciutat. Aquest fet contrasta amb una altra dada de l’any 1791. Aquell any, a Sabadell només hi constaven tres estrangers, un dels quals era italià, d’un total de poc més de 2.500 habitants.
La història ens demostra que l’arriba de gent nouvinguda és continuada durant els segles. Les persones no som bolets que sorgim de cop a un lloc determinat. O bé hi neixem, o bé arribem d’algun altre lloc. Sempre hem cregut que durant molts i molts segles, si venia algú a Sabadell era de zones properes. Però la història ens demostra que molta gent feia molts quilòmetres i setmanes de camí per venir a un lloc com Sabadell o el seu territori.
Quan pensem en com és l’actual ciutat, en la nostra manera de ser i de fer les coses, hem de tenir en compte que som el que som i som com som gràcies a l’arribada de milers i milers de persones durant molts segles. Ben aviat, al final, tots som de Sabadell, com deia Marian Burguès l’any 1929: “Sabadell té aquesta particularitat; tots quants vénen d’altres regions en poc temps queden transformats.
“Els sabadellencs som el que som i som com som gràcies a l’arribada de milers i milers de persones durant molts segles”
