Una vegada més, hem assistit a l’espectacle de les consultes per la independència. Una vegada més, hem assistit a la minusvaloració d’un acte democràtic en profit del protagonisme local d’unes poques persones.
Es permet el vot de gent que no ho pot fer per edat i per residència. Es fa sense cap garantia democràtica que permeti saber si els resultats són reals o bé amanits. No hi ha interventors que puguin corroborar els recomptes i, en molts llocs, no hi ha ni papers de l’opció contrària o de l’abstenció. Pel fet d’estar empadronat ja es pot votar en aquest simulacre de consulta democràtica, però no és pot
comprovar, al aceptar el vot, l’empadronament perquè no hi ha els cens de població, que no hi pot ser de cap manera per Llei.
Ara, els resultats, que hem de creure que són reals, demostren que han fet el ridícul. Com segurament ja sabien. Un 14% de participació en molts dies de votació i, aixó sí, quasi un 100% de vots a favor del sí.
Què ens recorden aquests resultats? Això és el que volem per Catalunya?
Correm el risc de ser considerats mals catalans els que creiem que així no es fa res. Per no compartir aquest festival, podem ser i serem, a ben segur, menyspreats per no coincidir en la fanàtica idea d’una minoria.
No ha estat un èxit, però no seran capaços de reconèixer el fracàs ni el ridícul; hauran disfrutat d’un akelarre al que ningú els nega el dret. Però no en nom de Catalunya.
