Aquest darrers dies han anat sortint diferents notícies i opinions al D.S. respecte a les polítiques d’Igualtat. CiU ha reclamat a l’equip de govern la supressió de la Regidoria d’Igualtat Dona-Home, regidoria que segons hem vist compta amb un pressupost amb poc pes respecte al global de l’Ajuntament.
En el meu cas, la indignació no parteix només de la proposta de tancament de la Regidoria d’Igualtat, fet que també m’indigna profundament, sino que el que es pretén, amb aquesta proposta, és col·locar les polítiques d’Igualtat, ja amb molts anys de recorregut i història, en un àmbit de caràcter privat: coses de dones.
Les polítiques de gènere, o d’igualtat, beneficien tant dones com homes. La història ens confirma que calen polítiques de gènere per corregir actituds, valors i normes que s’han construït en base als valors més masculins: la força i el poder. No cal recordar que les dones, pel fet de pertànyer a un sexe determinat, patim múltiples desigualtats respecte l’home. El ventall és immens: passant per la discriminació laboral; la major presència a la llar i a la cura de persones dependents; fins arribar a la màxima manifestació de la desigualtat que és la violència masclista.
Les polítiques de gènere el que pretenen, doncs, és crear accions, eines i mecanismes per tal que la societat esdevingui més igualitària. No podem ser còmplices dels actes “normalitzats i tolerats” que situen les dones en una posició d’inferioritat, com dèia Simone de Beauvoir al ‘Segon Sexe’, d’alteritat.
Per tant, com a dona, i sabadellenca, reclamo una ciutat menys patriarcal, menys violenta amb les dones i més igualitària per a tothom. I aquest reclam passa per tenir institucions, i organismes, que amb pressupostos escassos, fan una tasca titànica i absolutament necessària.
