Avui diumenge, per desgràcia, ens ha tocat anar a Urgències al Taulí, per un dolor intens d’abdomen de la meva esposa. Hem entrat a les 10.45 més o menys, només passar el control de seguretat ja ens cridaven, inclús abans d’arribar a la sala d’espera del consultoris A i B. Primer contacte i que ens esperéssim que ja ens cridarien. La meva esposa no havia esmorzat res per si un cas. A les 13.15 hem acordat que, si a dos quarts no ens cridaven, marxàvem doncs ja portàvem dues hores i mitja d’espera amb una calor sofocant allá dins.
Just a l’acabar de dir que marxaríem, ens han cridat. Ha sigut ben visitada, injectada i ens han dit que, passades dues hores, ens tornarien a cridar per veure si la injecció havia fet efecte. Hem sortit de la consulta a les 13.45 i, per tant, a les 15.45 havíem de ser cridats de nou. A les 16.45 he anat a recepció per dir el que passava ja que feia tres hores que li havien posat la injecció. La senyoreta, molt atenta, ha trucat a dins i m’ha dit que de moment demanaven paciència. Però a les 17.15 la paciència se’ns ha acabat i hem decidit marxar cap a casa, amb el dolor igual i sense saber un diagnòstic cert. Total: sis hores i mitja per res.
Crec que no hi ha dret el tracte que tothom rep, perquè hi havia gent que, quan hem arribat ja hi era i, quan hem marxat, seguia allà. I després ens han de donar pastilles per la pressió, pressió que ens puja de tant esperar.
