Quanta feina ens queda als voluntaris lingüístics, els que conversem amb els nouvinguts per tal que, a més d’aprendre la llengua catalana, la parlin!
Diumenge dia 1er de maig, tarda a dos quarts de cinc, concentració a la plaça de Sant Roc dels afeccionats al Centre d’Esports Sabadell, per tal de desplaçar-se en grup fins al camp de la Nova Creu Alta, per a festejar que l’equip ja està classificat per a disputar el play-off, a més d’haver quedat primer del grup, tot i faltar un parell de partits per acabar el campionat.
La concentració, festiva i acolorida. Els colors blau i blanc -arlequinats, o sia a quadres- omplien bona part de la plaça. Les banderes arlequinades eren agitades al so d’un timbal. Tot molt vistós i ple d’alegria. Però, m’he fixat amb els cants que acompanyaven a tanta alegroia: “Campeones, campeones…”.
Això m’ha fet veure ben a les clares que, mentre “La Roja” prengui possessió de la ment de la gent que viu a Catalunya, els catalans ho tenim molt difícil; si això és per la globalització i aquesta ha arribat a aquest punt, estem ben llestos.
“Campions”, així de senzill. La llengua catalana té un munt de paraules per a tots els esdeveniments. Cal una reflexió molt fonda a tots els nivells per no caure en els paranys que ens paren -no dubteu que d’una forma subtil i ben estudiada-
Emplaço els mitjans de comunicació perquè mesurin bé el que diuen i el que escriuen, atès que són la mamella que alimenta una gran massa de gent; si l’aliment és bo, tindrem una Catalunya sana.
