Rosa Comas Tauler, esposa i mare nostra, va morir el proppassat 24 de maig a l’Hospital Taulí. Volem, amb aquestes paraules escrites, expressar el nostre agraïment personal i el nostre reconeixement com a usuaris i ciutadans a tots els professionals de la salut, metges, infermeres i auxiliars que ens han atès, aconsellat i acompanyat durant tota la seva dolença, en especial a tot l’equip d’ hepatologia que treballa amb el doctor Blai Dalmau, als treballadors de l’hospital de dia de l’aparell digestiu i a la vuitena planta de l’Hospital Taulí.
Sabem que vivim una època difícil en relació a les percepcions sobre els serveis públics, però voldríem que quedés constància escrita que la tasca, el tracte i la professionalitat mostrada, exercida i rebuda ha estat constant i permanent durant els darrers cinc mesos.
Ens sembla que fora bo que aprenguéssim, tots plegats, dels que ens cuiden perquè sense aquests intercanvis de compassió, sense aquest estil de generositat, el nostre futur com a societat és més que discutible.
Des d’aquí i de tot cor.
