Una coneguda pel·lícula anomenada “Atrapat en el temps” fa patir al protagonista la repetició constant del mateix dia. Cada dia és el mateix que el dia anterior, i l’endemà no serà un altre dia fins que el protagonista no hagi après a ser una bona persona. El dia que es repeteix contínuament a la pel·lícula és anomenat el “dia de la marmota”. Aquesta expressió ha quallat a la nostra societat i, sovint, quan alguna cosa no para de repetir-se però sense cap resultat, afirmem que “és com el dia de la marmota”.
Des de 1999, l’espai polític sabadellenc situat a l’esquerra del PSC i d’ERC no deixa de viure el seu particular “dia de la marmota”. Sempre es parla que s’ajuntaran tots i muntaran la gran coalició. Al final, tot peta abans o després, repetint-se el mateix escenari a les eleccions municipals. Ja va passar al 1999, al 2003, al 2007 i al 2011. Ara, per no ser menys, també es torna a parlar d’aquesta “gran” coalició de les esquerres sabadellenques.
A hores d’ara, no hi ha res que s’assembli a un acord generalitzat d’esquerres. Els primers en tancar un acord han estat la CUP i l’Entesa per Sabadell, anomenat “Crida per Sabadell”. Aquest acord neix amb diverses tares. La primera és que part de l’Entesa per Sabadell no hi està d’acord. La segona és que no volen saber res d’ICV i EUiA, als que acusen de ser “partits del règim”, ni tampoc volen saber res d’ERC, a la que acusen de ser la “crossa de CiU”. La tercera és que tampoc es posen d’acord sobre el cap de llista.
Hi ha algun altre partit que no posa problemes en tancar acords de coalició amb qui sigui, però posa com a condició que determinada persona ha d’anar a les llistes electorals i en posició d’elecció segura. ICV acaba de triar el seu cap de llista, però afirmen que “tot es pot parlar” si passen a formar part d’un acord d’esquerres més ampli que tampoc han buscat amb massa convicció. Cal comptar també amb l’aparició a Sabadell de “Podemos”. No es podran presentar en solitari (Madrid els ho prohibeix) i possiblement donin suport a alguna “coalició” d’esquerres. Tot i així el “Podemos” sabadellenc és imprevisible perquè membres de la seva cúpula són políticament imprevisibles, per no dir altres coses. I queda encara el Procés Constituent, l’invent de la monja Forcades i l’Arcadi Oliveres, que a Sabadell ha anat tirant amb més pena que glòria, amb una batalla soterrada interna amb gent d’Entesa per Sabadell, d’ICV i d’EUiA, i que encara no se sap què farà.
Es pot comprovar perfectament que la situació del que hi ha a l’esquerra del PSC i d’ERC a Sabadell és un caos constant. S’hi barregen personalismes, retrets històrics, purismes d’estar per casa, lluites descarnades pel poder (tot i que és poquíssim poder), etc. A més, tenen serioses mancances en propostes realistes per a la ciutat, i molt poca capacitat d’innovació i d’imaginació en relació als problemes de Sabadell. Així s’entén que un grup d’intel·lectuals sabadellencs vulguin promoure el projecte “Sabadell guanyarà”, vist el desert de l’esquerra sabadellenca.
D’altra banda, a ERC no li cal fer campanya: amb les sigles en té prou per tornar a tenir regidors, i no pas pocs. No busquen acords ni coalicions pre-electorals perquè ara són una “marca” guanyadora.
I hi ha un element clau: el PSC de Sabadell viu una crisi profunda, amb una gran divisió interna, on bona part de la militància no dóna suport al candidat Josep Ayuso. Aquesta crisi també ha arribat al votant socialista que, amb l’actual planteig continuïsta de l’era Bustos al PSC local, no té cap ganes de votar-lo. D’aquesta manera, es calcula que hi haurà entre 10.000 i 15.000 votants socialistes orfes. El caïnisme i baix nivell de les actuals opcions a l’esquerra del PSC no atrauen gens a aquests milers de votants orfes i desencantats.
Per tant, qui sàpiga donar respostes i propostes concretes i factibles al votant desencantat del PSC tindrà la clau del proper ajuntament. I caldrà intel·ligència, imaginació, innovació, capacitat de proposta i generositat. Qui ho tingui, guanyarà.
“La situació del que hi ha a l’esquerra del PSC i d’ERC a Sabadell és un caos constant”
