Estem acostumats a veure que els cotxes, quan assoleixen una certa edat, exhibeixin una enganxina de colors col·locada al parabrises. Enganxina que, d’una banda, ens diu que el vehicle en qüestió ha passat com a mínim una revisió mecànica -la ITV- des que va sortir de fàbrica, i de l’altra, quan l’haurà de tornar a passar si vol continuar circulant sense riscos innecessaris de poder patir anomalies mecàniques que, al seu torn, podrien ser causa d’hipotètics accidents. Ara també les cases i els pisos han de passar la seva ITV per garantir les condicions necessàries per ser habitades.
Però no només són els vehicles a motor i les edificacions els que s’han de sotmetre a controls periòdics. Els avenços operats en el camp de la medicina i de l’atenció sanitària, fa que cadascú de nosaltres, d’acord amb les seves circumstàncies personals, passem les nostres particulars ITV’s, ja sigui per un all, per una ceba, o per un vés-a-saber-què. I això en el millor dels casos. Perquè hi ha vegades que arran alguna d’aquestes revisions pot ser que ens retirin de la circulació durant uns dies o potser unes setmanes per tal de resoldre alguna de les moltes anomalies amb les quals ens podem trobar.
I és només quan ens toca passar pel ‘taller’ de la salut, com de fet això és un centre d’atenció sanitària, quan més valorem els coneixements i la qualitat humana de les persones que vetllen per la nostra salut i a les quals fem confiança, simplement pel fet que estem convençuts que en les seves està que podem recuperar la normalitat perduda. Són aquestes persones també les que amb la seva dedicació i professionalitat minimitzen els efectes que les retallades que han estat practicades sobre el sistema sanitari tenen sobre nosaltres.
I és quan entrem en el ‘taller’ de les persones, que no tardem a adonar-nos que el rellotge frena de cop i volta el seu ritme trepidant. Fins i tot, si el nostre pas per l’hospital es veu perllongat amb una estada de massa hores i fins i tot de dies, arribarà un moment en el que ens oblidarem del món. Tot plegat perquè aquell món obert i immens enmig del qual ens movem cada dia, i que ens creiem dominar, quan entrem en un hospital, ens queda reduït a un minúscul univers format per una estança, una habitació o un box, i la suma de persones que s’hi mouen encarregades de vetllar pels malalts. I si se’ns acut mirar des d’una finestra qualsevol cap a l’exterior, observarem que mentre nosaltres ‘vivim’ entre les parets d’un centre sanitari, no per això el món ha deixat de girar.… Al carrer les persones continuen anant amunt i avall, els cotxes van i vénen sense més impediments que aquells que els embussos els imposen, i des de la política es continuen prenent decisions que no acabem d’entendre. Però tant se val. Més enllà dels límits de l’hospital, la vida continua…!
I no serà fins que en sortim que el món recuperarà la dimensió que tenia quan vàrem entrar-hi. I ben aviat oblidarem les lentes hores transcorregudes en l’espera d’una diagnosi o d’una solució pels nostres problemes de salut o pels dels éssers més propers. Tanmateix en el record quedaran les reflexions i les bones promeses que mentre hi érem ens vàrem formular. I quan recuperem la normalitat, encara que només sigui per un sol segon, potser ens preguntarem sobre el perquè de tot plegat.
I és que ben mirat costa d’entendre, per exemple, què s’amaga darrere una notícia o d’un titular com el que ens assabenta que, mentre un jutge condemna una persona a gairebé quatre anys de presó per l’injustificable fet d’haver llançat una ampolla contra un Mosso d’Esquadra, una altra jutgessa s’avé a inhabilitar professionalment durant dos anys i a condemnar amb pena de presó per la mateixa durada els tècnics responsables de la posada en marxa i del manteniment d’una instal·lació d’oci del Parc Tibidabo que arran el seu mal estat va causar, ara fa quatre anys, una víctima mortal, i tres persones més en varen resultar ferides, una d’elles de gravetat… Però la vida continua…! ([email protected])
“Si el nostre pas per l’hospital es veu perllongat, arribarà un moment en el que ens oblidarem del món”
