Des de fa uns quants mesos el preu del petroli ha baixat força. Ara el preu del barril de petroli ronda entre els 54 i 62 dòlars per barril (el preu depèn de l’origen i la qualitat), mentre que al juny de 2014, el petroli valia el doble. Sembla una bona notícia que afecta directament les nostres vides. El preu real del litre de benzina de 95 a Sabadell, per exemple, ha passat dels 1’419 euros al juliol de 2014 als 1’139 euros del 10 de febrer de 2015.
Sobre la caiguda del preu del petroli el primer que es comenta arreu és que no es veu reflectida en el preu final de la benzina. Aquest fet es deu bàsicament a que el mercat espanyol de la benzina està en poques mans, que actuen de forma coordinada per mantenir uns preus alts. Fa pocs dies la Comissió Nacional de Mercats i Competència va multar a BP i Cepsa per pactar preus a l’alça. Aquestes dues empreses i també Repsol ja van ser multades pel mateix fet l’any 2009. De fet, la benzina espanyola és una de les més més cares d’Europa abans d’afegir-hi els diferents impostos. I per cert, estem a la franja baixa en la fiscalitat de la benzina, pagant molt més a altres països europeus. Certament, el preu de la benzina a Sabadell ha baixat un 19% mentre que el preu brut del petroli ha baixat un 50%. Si apliquem una correcció per la caiguda de cotització de l’euro vers el dòlar, la caiguda real del preu del petroli rondaria entre el 35% i el 40%.
També hauria de baixar de preu l’electricitat, atès que el 20% de la producció elèctrica es fa a centrals tèrmiques, que es beneficien de la caiguda del preu del petroli i del gas.
Però hi ha moltes altres conseqüències fruit del petroli barat. D’entrada pot semblar una molt bona notícia perquè els preus del transport baixen, l’energia pot ser més barata (si es parteix del petroli o el gas), reduint el cost de la vida i la inflació. Però per molt positiva que sembli, la baixada del preu del petroli té conseqüencies prou negatives.
El manteniment d’un preu baix del petroli evita que les polítiques per evitar o reduir el canvi climàtic deixin de tenir prioritat. Una societat i una economia basades en els combustibles fòssils són una font inesgotable de gasos d’efecte hivernacle, els que provoquen principalment el canvi climàtic. En aquest context, lògicament ningú pensa en vehicles elèctrics i no contaminants, ni tampoc se’ns acudeix donar prioritat a les energies renovables (solar, eòlica, etc.). Cada any de petroli barat són cinc anys perduts en la lluita contra el canvi climàtic.
En el cas espanyol, ens trobem addicionalment amb un govern completament abocat a l’economia i la societat del petroli. El govern de Mariano Rajoy ha recorregut davant del Tribunal Constitucional tots les lleis autonòmiques que prohibeixen el “fracking”. Aquest és un sistema per obtenir petroli o gas mitjançant l’injecció de líquids a pressió dins del subsòl, amb l’efecte d’agrupar el petroli o el gas contingut dins de roques poroses. El principal inconvenient del “fracking” és la contaminació del subsòl i dels aqüífers, així com l’increment del risc de terratrèmols. Igualment el govern de Rajoy ha atorgat lliurement permisos a Repsol per buscar petroli a tocar de les Illes Canàries, menystenint els riscs de contaminació marina. Així doncs, Espanya té un govern que continua apostant pel petroli i els combustibles fòssils, mentre castiga fortament les energies renovables. Sense adonar-nos, estem perdent molts anys de canvi de model energètic condemnant una mica més al nostre planeta.
És cert que un petroli barat manté un cost de la vida baix, facilita el turisme en abaratir el combustible dels avions, i ajuda a no pujar els preus dels productes que exportem perquè també és més barat transportar-los. Però no podem perdre de vista que sovint un benefici a curt termini pot implicar un greu perjudici més endavant.
El petroli barat pot semblar una bona notícia per a tothom però, en el fons, és una molt mala notícia per al futur del nostre planeta.
“El preu de la benzina a Sabadell ha baixat un 19% mentre que el preu brut del petroli ha baixat un 50%”
