No és cap novetat que la justícia a Espanya acapara massa portades i massa polèmiques. Quan la justícia és notícia en negatiu és que alguna cosa no funciona massa bé. Una de les darreres notícies més controvertides en relació al món de la justícia ha estat la sanció al jutge Santiago Vidal de tres anys de suspensió com a jutge. De fet, és una expulsió temporal per tres anys de la feina de jutge. La raó de la sanció ha consistit en que Santiago Vidal va redactar, en el seu temps lliure -no pas al despatx judicial- una constitució catalana.
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és qui ha sancionat Vidal, estrictament per “una infracció disciplinària molt greu”, que consisteix en “la ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials” (art. 417.14 de la Llei Orgànica del Poder Judicial -LOPJ-), basada en “la vulneració del deure bàsic de fidelitat a la Constitució i a l’ordenament jurídic”.
D’entrada, no queda massa clar si el que fa un jutge en el seu temps lliure, sempre que no sigui directament un delicte, pot ser sancionat. El més lògic seria sancionar els jutges si no fan bé la feina de jutge, per exemple, si accepten suborns, si dicten sentències injustes, si deixen que es retardin les causes a les seves mans, si no treballen prou hores, etc. Però no acaba d’entendre’s que se sancioni un jutge per escriure un text sense cap validesa jurídica. Tot plegat sembla una mica absurd, però aquesta absurditat creix encara més si es fa una breu anàlisi comparativa.
L’article 395 de la mateixa LOPJ estableix que jutges i magistrats no poden militar a partits polítics. Doncs bé, l’actual president del Tribunal Constitucional va accedir al càrrec mentre era militant del PP. De fet, algú li va recordar, quan ja era president, que això no podia ser. Però no va ser sancionat i continua sent el president del Tribunal Constitucional, tot i que per ignorància de la llei ja quedaria deslegitimat.
El mateix Tribunal Constitucional (TC) té històries encara més curioses. Roberto García-Calvo va ser magistrat del TC des de l’any 2001 fins l’any 2008. Havia estat cap del “movimiento” a Almería durant el franquisme, del que mai va renegar. L’any 2007 va ser denunciat per treure una pistola i apuntar al conductor d’un altre vehicle per un incident de trànsit. Mai va passar-li res.
Però hi ha molts més casos de sancions a jutges que destaquen per la seva suavitat. La jutgessa Coro Cillán acumula diverses sancions per prevaricació i retards injustificats en la tramitació de causes i sentències. Però les sancions han estat només econòmiques. L’any 2007 el president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, José Luis de la Rúa, va participar a l’acte de presentació del programa electoral del PP valencià, com a convidat especial. Cal notar que la LOPJ ho prohibeix expressament (art. 395.1). I la jutgessa alacantina Laura Alabau mai va ser sancionada per negar-se a registrar matrimonis homosexuals, ni per insultar públicament i per escrit el govern de ZP i el fiscal general de l’Estat. L’argument del CGPJ en aquest cas va ser el dret a la llibertat d’expressió i d’opinió.
El jutge Adolfo Prego, com a magistrat del Tribunal Suprem, era patró d’honor de la fundació d’extrema dreta i franquista Denaes. En el seu temps lliure, l’aleshores jutge Prego també havia signat manifestos contra la llei de Memòria Històrica i articles per a la revista de la “Hermandad del Valle de los Caídos”, defensant entre altres qüestions que el 18 de juliol no va haver-hi cap cop d’estat, sinó una solució legal i legítima contra un règim -la República- il.legítim i no democràtic. Mai va ser sancionat ni expedientat. Curiosament, ara el jutge Prego és advocat, dedicant-se a defensar a la secretaria general del PP, María Dolores de Cospedal, en tots els seus afers judicials.
Després de veure tots aquests exemples i comparar-los amb el cas del jutge Santiago Vidal, només pot quedar una profunda preocupació perquè una justícia desigual és sempre injusta.
“No acaba d’entendre’s que se sancioni un jutge per escriure un text sense cap validesa jurídica”
