Tot i reconeixent a ambdós consellers força accions positives, alguns paral·lelismes empenyen a escriure. A ambdós els ha preocupat el ferrocarril i si el primer va instaurar la línia R8, de Granollers a Martorell, el segon ha fet mans i mànigues en l’accés a l’aeroport i en el desdoblament de la R3 a Vic.
Del primer volem recordar, i sense ànim de fer mal, el cas Eurovegas. No per res, però sí per mostrar que en el moment en què el Govern de la Generalitat va decidir pujar al tren sobiranista, la proposta d’Eurovegas va ser inviable. Un procés que demanava acords amplis i sentit social era incompatible amb un liberalisme groller del negoci del diner pel diner, fet amb jocs de diner. El cas va morir per mèrits propis i per incompatibilitat amb l’amplitud social. En aquell moment es van enterrar tant Eurovegas com els pactes parlamentaris amb Alícia Sánchez Camacho. Ha plogut força des de llavors.
En el cas de Santi Vila, la seva obsessió pel Quart Cinturó en el tram Terrassa -Sabadell entra en el mateix paquet de contradicció. Una cosa és instar que s’acabi l’obra entre Olesa i Terrassa, obra començada i de marxa lenta, i una altra es beneir un tram nou.
Santi Vila ha estat l’únic conseller en molt anys que ha sabut desencallar el perill del pas de camions per la NII a Girona obrint el pas de camions per l’autopista. Correcte i imaginatiu en les solucions, fins al punt que ara li copiaran a més llocs. Però el Quart Cinturó entre Terrassa i Sabadell és tot una altra qüestió. Parlar de consens amb els alcaldes, a tres mesos d’unes eleccions municipals que sembla regiraran tot el mapa municipal, és més que una afirmació de molt dèbil basament. Particularment respecte del Sabadell de l’alcaldia Bustos!
Plantejar una obra per d’aquí força anys que resulta que és de clara competència catalana no deixa de ser una actitud subordinada al Ministeri. Per una banda el president Mas parla de desconnexió d’infraestructures amb Espanya, o de saber resoldre com s’assumeix la seva direcció i gestió en un context de ruptura i, per l’altra, el conseller parla d’obres a llarg termini. No lliga. Tampoc no lliga amb el programa electoral de CiU que demanava protagonitzar la definició de les infraestructures de l’Estat a Catalunya.
Perquè aquest tram és tan polèmic com el conjunt de l’obra entre Terrassa i Granollers, només que es vol ignorar el problema. Adjudicar al Ministeri la solució de la connexió de la carretera de Castellar B124 amb la Ronda Oest de Sabadell, dues vies de competència de la Generalitat, és més peix al cove. Sobretot per la necessitat d’una política amb més participació real i consens en la resolució de les solucions, la qual demanaria un respecte territorial més acurat. I el Quart Cinturó forma part de la vella dosi que t’has d’empassar i callar. En deixar-nos en mans del Ministeri el conseller ens diu que hi fem al·legacions, que aquesta serà tota la nostra defensa, però ja sabem el tracte del Ministeri: corró i rebuig.
Però ara resulta que el mateix conseller ha posat en dubte la idoneïtat del tram entre Sabadell i Granollers i el seu Departament mostra temptejos de solucions més raonables sense transvasar grollerament els espais lliures pel mig. Benvingut al club, perquè portem anys posant en qüestió i aportant solucions alternatives al tram que ara el preocupa. Li’n demanarem drets d’autor. I llavors, doncs, per què en el tram Terrassa–Sabadell es contradiu i es comporta com sempre ha fet el món oficial del Quart Cinturó? Per què ens deixa als ciutadans catalans com a simples súbdits del Ministeri? En aquest tram Terrassa-Sabadell, Santi Vila coincideix massa amb Joaquim Nadal i es seus antecessors, i ho lamentem profundament.
“El Quart Cinturó forma part de la vella dosi que t’has d’empassar i callar”
