Publicitat
Opinió

Àfrica és més que un continent

A favor d’un Pla Especial Urbanístic per a l’hipíca Can Alzina Aquest matí he fet escriure a la meva filla en un full en blanc tots els cavalls que ha muntat des que tenia 6 anys. El primer de tots va ser l’Àfrica, un poni petit i amb molt caràcter (mala llet, per ser més exactes), que va ser el responsable de l’inici d’una gran afició. Des d’aquella primera experiència d’un dissabte al matí a Can Alzina han transcorregut més de 10 anys i la meva filla mai més no ha deixat de muntar.

ऀ Després van passar per les seves mans molts altres cavalls i ponis: el Xacal, la Coco, el Conguito, la Pia, la Trufa, el Ferro, el Bavoso, el Tranc, el Pipo, l’Iris, el Geisan, l’Ernest, el Diamonito, el Boss –el primer que ella va tenir l’honor de batejar-, el Quiebro, el Campanero, el Dorado, el Poisk i la Femme Fatale. Me’n deixo alguns, segur, però aquest són els més importants, perquè l’han formada com a persona i com a genet en una disciplina esportiva com és la Doma Clàssica.
ऀ Muntar a cavall és un somni per a molts nens i nenes, i us puc ben assegurar que qui té l’oportunitat d’apropar-se al món de l’hípica mai més l’abandona. La relació que s’estableix amb l’animal crea un vincles que són difícilment substituïbles. A casa estem orgullosos del que aquest esport li ha donat i li dóna a la nostra filla. Podria resumir-ho en unes poques paraules: capacitat de superació, saber fer front als reptes, no tirar la tovallola a la primera dificultat i molta voluntat, de ferro, diria. Fer front a les dificultat amb les quals s’ha trobat al llarg del seu aprenentatge ha transcendit positivament en el seus estudis i estic segura que l’ha fet millor persona.
ऀ Fa uns anys, quan li vaig dir a un amic que la meva filla muntava, em va preguntar quin era el nostre objectiu. La pregunta em va sorprendre, perquè no havia pensat mai més enllà, no havia pensat en un objectiu. Jo li vaig dir que muntar i punt. Per a mi no era més que un divertiment dels dissabtes al matí, un activitat extraescolar que amb el temps en donaria pas a una altra. El gran repte era no caure del cavall, anar al pas, trotar i, com a molt, sortir a fer un passeig pel camp. Estava equivocada.
ऀ La passió pels cavalls la meva filla la va descobrir a Can Alzina de la mà de la Doma Clàssica. Dir Doma Clàssica de bones a primeres pot semblar pompós, però després de deu anys d’entrenaments durs, de caure del cavall, d’haver passat per períodes de dificultat, de treure’s els exàmens de galops, i d’haver perseverat fins a l’extenuació, ara podem dir, per fi, que l’objectiu de la meva filla és fer-ho bé en aquesta disciplina esportiva, la Doma, i fer-ho amb l’acompanyament de les persones que estan al capdavant d’aquest projecte a Can Alzina. El Lucas, la Núria, l’Agustí i l’Annabel han donat forma al somni de la meva filla d’aconseguir ser una bona genet i de molts altres nens i adolescents que s’han enamorat d’aquest esport.
ऀ Actualment Can Alzina no és el que era fa dotze anys quan nosaltres vàrem anar-hi per primera vegada, s’ha transformat. Si algú em preguntés que m’estimo més, li diria que voto per aquesta Can Alzina; li diria, també, que estic en un entorn privilegiat, acollidor, on es té cura dels cavalls i amb unes instal·lacions que cada dia són millors per a la pràctica de la doma. Li explicaria l’esforç personal i econòmic que ha fet l’equip de Can Alzina per fer possible una hípica que pugui ser un referent internacional en aquest esport; els parlaria, també, d’uns joves emprenedors apassionats, que han tingut un somni, un objectiu -també tenen un objectiu!- que han fet realitat. Costa molt fer realitat els somnis! I jo no puc veure en aquesta transformació de Can Alzina més que aspectes positius i la dignificació d’un espai.
ऀ Durant tots aquests anys, mentre la meva filla es prepara per competir a nivell nacional, hem viscut l’evolució física de Can Alzina i també la professionalització a millor dels seus serveis. Ho hem viscut amb interès i, cal dir-ho, també, amb preocupació pel seu futur, perquè ara la gran pregunta que ens fem tots és: quin futur li espera a Can Alzina? Quin futur li espera en aquest projecte esportiu que ha de ser un referent nacional i internacional per a la Doma Clàssica, i que situa Sabadell i Polinyà (Can Alzina està entre aquests dos municipis) al mapa?
ऀ Can Alzina necessita d’un Pla Especial Urbanístic per regularitzar la seva situació. No hi entenc de Plans, sí que sé que tot canvi urbanístic és laboriós, els processos administratius per aconseguir-los són llargs, però hi ha d’haver voluntat política i entesa, perquè el que tenim ara és molt millor del que mai s’hagués pogut imaginar.
ऀ S’ha de poder regularitzar la situació de Can Alzina. La solució no passa per enderrocar-ho tot per restituir-ho per allò que no era res.
ऀ Volem que la Doma Clàssica sigui un referent internacional a Sabadell i a Catalunya de la mà de Can Alzina. No podem perdre aquesta oportunitat.
ऀVolem una entesa, per somiar i perquè Àfrica és més que un continent.

Publicitat

“Volem que la Doma Clàssica sigui un referent internacional a Sabadell i a Catalunya de la mà de Can Alzina”

 
ऀऀ

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top