El dimecres d’aquesta setmana ha estat el Dia Internacional del Poble Gitano. I Sabadell ha estat enguany la ciutat on la Generalitat ha commemorat aquesta data. Una recepció a l’Ajuntament, amb la presència de la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, Neus Munté, n’ha estat l’acte central.
Aquest fet ens hauria de dur a una profunda reflexió sobre com Sabadell i la ciutadania sabadellenca tracten les persones d’origen gitano. No és gaire conegut que a Sabadell hi viu gent gitana des de fa segles. El poble gitano va arribar a Catalunya a finals del segle XV, és a dir, des de fa més de 500 anys. I en el cas de Sabadell la primera presència documentada és el contracte de compra d’una casa al carrer d’en Font per part d’un gitano l’any 1670. Aquesta compra indica que, molt possiblement, a Sabadell feia ja força temps que hi vivien persones del poble gitano. Per tant, parlem de 350 anys com a mínim amb presència gitana a la nostra ciutat. En aquelles èpoques a Sabadell hi vivien poc més de 1.000 persones, després d’una important epidèmia de pesta entre els anys 1649 i 1652.
Durant molts anys (segles XVIII i XIX), el carrer d’en Font va ser conegut com “el carrer dels gitanos”, en una mostra més de la antiquíssima presència gitana a la nostra ciutat. Avui ja, en ple segle XXI, a Sabadell hi viuen més de 8.000 persones de la comunitat gitana, sent la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants gitanos. Aquesta és una dada força desconeguda, però que indica la força i l’arrrelament del poble gitano a la nostra ciutat.
A una ciutat com Sabadell, no hauria de ser notícia tota aquesta informació, sobretot tenint en compte la llarga història sabadellenca de ciutat integradora, on qualsevol persona ràpidament passa a ser de Sabadell, independentment dels seus orígens. Si bé en primer terme s’ha viscut xenofòbia, en poques dècades tothom ha deixat de ser forà per ser una persona més de Sabadell. Va passar amb els francesos (“gavatxos”) als segles XVI i XVII, amb els valencians al segle XIX, amb els murcians abans de la guerra civil, i amb gent d’arreu d’Espanya als anys 50 i 60 del segle XX. I la ciutadania s’ha mesclat tant que gairebé tota la gent de Sabadell té avantpassats de qualsevol lloc, arribats al segle XVI o al segle XX. Però amb el poble gitano la ciutat no ha estat tan generosa i integradora.
Continuen encara vius molts falsos rumors i estereotips sobre la comunitat gitana: mandrosos, lladres, pícars, incívics, etc. Si totes aquestes percepcions fossin certes, amb més de 8.000 persones gitanes a Sabadell, seria impossible viure-hi tranquil·lament. Tenim el mal costum d’assignar a tothom d’un grup o comunitat el comportament d’unes poques excepcions. Una antiga dita afirma que “a Sabadell, cadascú va per ell”. Com la realitat demostra, la dita és completament falsa, atès que vivim en una ciutat particularment solidària, amb una vida associativa importantíssima, i amb una sòlida tradició de treball comunitari, tant a nivell de persones individuals, com de societat civil i administracions.
La comunitat gitana sabadellenca està integrada tan profundament amb la nostra ciutat que, molt possiblement, tenim contacte diari amb gent gitana i ni tant sols en som conscients. Simplement, tractem amb persones, tan normals com nosaltres. Tanmateix, continuem sent injustos amb les persones gitanes, en persistir en els falsos estereotips, però també amb altres realitats. Per exemple, en democràcia no hem tingut cap regidora ni regidor d’aquesta ètnia. 8.000 persones són el 4% de la població actual sabadellenca. I malgrat dur segles entre nosaltres no els contemplem per al govern de la ciutat. Ara que s’acosten eleccions municipals no hi ha ni una sola persona gitana en llocs d’elecció probable o segura, com ha passat des de 1979.
Per justícia històrica, per compromís ètic i per responsabilitat ciutadana, el poble gitano que viu a Sabadell és, com tothom, gent de Sabadell.
“Parlem de 350 anys, com a mínim, amb presència gitana a la nostra ciutat”
